L’arquitectura i els interiors des del 1875 fins a l’eclosió del modernisme responen a una estètica eclèctica diferenciada dels “neos” del període anterior. Els intel· lectuals i els artistes la presentaven com a superació de l’academicisme i com a obertura cap a la novetat. Un estil fàcilment identificable, que va tenir un ampli seguiment, fins i tot després del 1900, i que es generà a partir d’una revisió del Renaixement, el japonisme, l’àrab, el gòtic i l’estil grec.

Últimament alguns professionals treballen per valoritzar, especialment en l’arquitectura, de manera que l’Associació per a l’Estudi del Moble va decidir organitzar un simposi que permetés avançar en la difusió del moble entre el 1875 i el 1900, aquell conegut popularment com a “alfonsí”.