Fa temps que s’evidencien els beneficis de combinar els estudis històrics de les obres d’art amb les anàlisis científiques. Endinsar-se en l’obra més enllà del que es percep a simple vista (amb reflectografia, radiografia, llum ultraviolada o anàlisis químiques) és realment útil per aprofundir en el coneixement dels objectes —amb sorpreses incloses—, recollir dades sobre la forma de treballar del creador, percebre les diferents intervencions o ajudar a afrontar la conservació i restauració.
Són eines al servei dels investigadors que permeten avançar en l’apropament material a l’obra, sempre que es facin servir de forma metòdica i estiguin ben definits els objectius que es volen aconseguir.