Dossier AEM núm. 4
Els pioners de la decoració
Revista digital en format PDF.
Les darreres jornades de Parlem de… es van dur a terme el març de 2023 es van dedicar als pioners de la professió de decorador a Catalunya. S’hi va voler retre homenatge i fer un reconeixement a aquells primers professionals que ja des de finals de la dècada del 1920 es van començar a designar ells mateixos amb el nom de decoradors, conscients de pertànyer a una nova professió malgrat que molts d’ells eren moblistes que es dedicaven a projectes d’interiorisme d’espais privats i públics i que han estat majoritàriament oblidats o poc tractats en la historiografia contemporània.
En aquesta publicació monogràfica s’han recollit les ponències exposades a les jornades dutes a terme per especialistes. Així, hem pogut descobrir uns autors que van desenvolupar unes obres plenes de modernitat. De fet, el segon quart del segle XX va ser un període convuls i apassionant en què els projectes dels decoradors catalans es van fusionar amb la renovació formal que provenia dels moviments internacionals.
Amb l’objectiu de treballar els pioners de la decoració es va delimitar el marc temporal de les conferències, les quals abraçaven les obres dels decoradors que estaven treballant dels de finals de la dècada del 1920 fins a la dècada del 1950, i es van ometre intencionadament els arquitectes catalans que en aquest període també treballaven en el disseny d’interiors, els quals ja han estat motiu d’estudis més aprofundits.
Si ets Soci de l’AEM, demana el teu codi a info@estudidelmoble.com
per descarregar gratuïtament la publicació.
Sumari Dossier Núm.4
(fes clic sobre cada títol per veure l’autor, imatges relacionades i el resum de l’article)
ELS PIONERS DE LA DECORACIÓ
01.Dels inicis a l’actualitat d’una professió. Decoració-disseny d’interiors
02. Jaume Llongueras (Barcelona 1883-1955): distinció i modernitat moderada
03. Antoni Badrinas (1882-1969), moblista i decorador, a través del Fons Badrinas i altres fons i col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona
04. La Casa Pallarols: dues generacions dedicades a l’interiorisme
05. L’agençament de les Cases dels Canonges com a residència del president de la Generalitat de Catalunya
06. D.A.A.P. Decoració - Arts Aplicades - Publicitat: Josep Mir, Evarist Mora y Enric F. Gual
07. Valeri Corberó Trepat. Un decorador modern
08. La decoración del Tribunal de Casación (1934-1935) de Santiago Marco
09. Adolf Rius Satorra. El mestre ebenista d’Esparreguera
10. L’Exposició Monogràfica de la «Taula Parada» amb el crític Màrius Gifreda
11. De l’artesà al decorador. Pioners a Girona: Busquets, Colomer-Gallostra, Cairó
12. El edificio de Foment del Treball Nacional. Interiores de Adolf Florensa y Òscar Lena (1934)
13. La sede del Banco de España en Barcelona
ELS PIONERS DE LA DECORACIÓ
01.Dels inicis a l’actualitat d’una professió. Decoració-disseny d’interiors
Teresa Casas Cornellà i Anna Soler Belloso
Resum
Des del principi dels temps l’ésser humà sempre ha intentat adequar l’espai que l’envolta a les seves necessitats. D’una manera lenta però progressiva, la historia també ha anat forjant professionals que gràcies als seus coneixements i la dedicació han aconseguit donar solucions als més diversos espais interiors. Avui ho continuen fent amb una formació acadèmica i una regulació professional que els autentifica i reconeix com a dissenyadors d’interiors.
Paraules clau: Disseny d’interiors, decorador, arts aplicades i decoratives, CODIC, CGCODDI
02. Jaume Llongueras (Barcelona 1883-1955): distinció i modernitat moderada
Mariàngels Fondevila Guinart
Resum
Jaume Llongueras va ser un dels decoradors més conspicus del nou-cents. Ens proposem fer un recorregut, sense ànim d’exhaustivitat, pels seus projectes, que alternen els estils clàssics, particularment italians i francesos del set-cents, en una versió autòctona, i les noves tendències de la modernitat, seguint els interessos de la seva clientela. El prestigi i la permeabilitat de Llongueras és palesa en les tasques decoratives dutes a terme en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, en les botigues, en els habitatges de la burgesia industrial, on va imprimir el seu segell de distinció, i, sobretot, en els cafès restaurant, símbols de la vida urbana.
Paraules clau: decoracions interiors, exlibris, Plandiura, Palau Nacional, establiments, Gaudí
03. Antoni Badrinas (1882-1969), moblista i decorador, a través del Fons Badrinas i altres fons i col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona
Pilar Vélez
Resum
Antoni Badrinas és un dels grans moblistes i decoradors catalans dels anys 1920-1950. El 1908 marxà a Dresden, on va aprendre l’ofici de moblista a l’Escola de Belles Arts (1908-1914) i va fer alguns cursos d’ornamentació i arquitectura. Instal·lat a Barcelona des del 1920, tenia un taller de fusteria i ebenisteria, i s’especialitzà en la tècnica de la marqueteria, característica dels seus mobles. Membre del Foment de les Arts Decoratives (FAD), participà en l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes (París, 1925), amb un gran ressò, i en tots els salons i exposicions nacionals i internacionals avalats pel FAD, abans i després de la guerra (Barcelona, 1929, 1933, 1936, 1951 i 1954; Milà, 1936). Els seus mobles eren moderns, amb alguna empremta de la tradició, però va fugir sempre dels «mobles d’estil» i de l’avantguarda.
Paraules clau: Badrinas, mobiliari, decoració, marqueteria, FAD
04. La Casa Pallarols: dues generacions dedicades a l’interiorisme
Carla Planas Barceló
Resumen
El present article pretén donar a conèixer la Casa Pallarols, una botiga que gairebé al llarg d’un segle es va dedicar a la projecció i construcció de mobiliari i a l’interiorisme. Aquest negoci es va iniciar per herència familiar prop del port de Barcelona i, gràcies a Magí Pallarols i Merly i al seu fill Joan Pallarols Colomer, va arribar al punt àlgid quan es va establir al prestigiós passeig de Gràcia, on va consolidar una clientela adinerada i es va convertir en proveïdor de la casa reial espanyola. Així doncs, s’analitzarà la seva llarga trajectòria, incloent-hi la participació en fires i concursos de renom.
Palabras clave: Casa Pallarols, Magí Pallarols, Joan Pallarols, interiorisme, decoració, mobiliari
05. L’agençament de les Cases dels Canonges com a residència del president de la Generalitat de Catalunya
Jordi March Barberà
Resum
L’article reconstrueix el procés d’agençament d’un dels edificis de les Cases dels Canonges com a residència oficial del president de la Generalitat de Catalunya, documentant la participació de l’arquitecte Jeroni Martorell i el decorador Santiago Marco. Es reconstrueix també la distribució i els usos originals de la residència, a la vegada que es dona notícia de la participació de coneguts moblistes, industrials, etc.
Paraules clau: decoració, Marco, Martorell, residència, president, moblistes
06. D.A.A.P. Decoració - Arts Aplicades - Publicitat: Josep Mir, Evarist Mora y Enric F. Gual
Pedro Fecuchi i Pedro Reula
Resumen
Con las siglas D.A.A.P. aparecen firmados algunos de los proyectos decorativos más interesantes realizados en Barcelona durante los años previos a la Guerra Civil. El nombre completo de la empresa era Decoració Arts Aplicades Publicitat y estuvo formada por Josep Mir, Evarist Mora y Enric F. Gual, tres de los personajes más activos durante la época de efervescencia de la decoración moderna llevada a cabo por el Foment de les Arts Decoratives (FAD). Este artículo trata de presentar y analizar sus proyectos realizados en la década de 1930.
Palabras clave: D.A.A.P., FAD, Evarist Mora, Josep Mir, Enric F. Gual
07. Valeri Corberó Trepat. Un decorador modern
Núria Gil Farré
Resum
Valeri Corberó i Trepat va ser un pintor i esmaltador, però per damunt de tot fou un dels primers decoradors catalans. Va tenir una llarga trajectòria professional, amb gairebé setanta anys en actiu, i la seva producció és abundant. No obstant això, encara és una figura força desconeguda. En aquest text ens centrarem en els seus primers vint-i-cinc anys de producció, emmarcats per dues mostres: l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i el Concurs Prodignificació de la Llar Popular de l’Institut Nacional de l’Habitatge del 1954. Van ser uns anys molt prolífics en què va dur a terme les seves primeres obres com a decorador.
Paraules clau: Valeri Corberó, decoració, esmalts, art-déco, mobiliari
08. La decoración del Tribunal de Casación (1934-1935) de Santiago Marco
Vicente de la Fuente Bermúdez
Resum En 1934 Santiago Marco, decorador que se mueve entre el noucentisme y el art déco y presidente del Foment de les Arts Decoratives (FAD), recibe el encargo de decorar las salas que han de albergar el recién creado Tribunal de Casación de Cataluña, en Barcelona. En pocos meses, con la ayuda de industriales, artesanos y artistas de reconocido prestigio de la ciudad de Barcelona, Marco idea y construye diversas estancias, con una personalidad propia cada una de ellas, carácter que viene determinado por la función y representatividad institucional de cada uno de los ámbitos. La breve duración del tribunal, que fue suspendido cuando quedó anulada la autonomía de Cataluña al finalizar la Guerra Civil (1939), hizo que algunos muebles se dispersasen o desapareciesen.
Paraules clau: artes decorativas, art déco, Santiago Marco, Tribunal de Casación de Cataluña, Foment de les Arts Decoratives (FAD)
09. Adolf Rius Satorra. El mestre ebenista d’Esparreguera
Josep Capsir Maíz
Resum
Amb Adolf Rius Satorra, en la que seria la tercera generació d’ebenistes establerts a Esparreguera la segona meitat del segle XIX, la nissaga dels Rius arriba a la seva plenitud creativa. N’és un clar exponent un dormitori d’art-déco, encàrrec de Josep Elias Serra, en ocasió del seu enllaç matrimonial amb Alicia Pascual Reyes, el 1933, que es conserva al Museu del Disseny de Barcelona. També són exemples del seu treball diversos projectes d’embelliment i decoració a l’Abadia de Montserrat, en els quals va participar l’ebenista cap al 1947, espais com el Cambril del Tron de la Mare de Déu, l’Oratori dels Germans, la Sala de les Romeries, la Sala del Signe o bé la Sala Abacial.
Paraules clau: Adolf Rius, art-déco, Abadia de Montserrat, Museu del Disseny de Barcelona
10. L’Exposició Monogràfica de la «Taula Parada» amb el crític Màrius Gifreda
Gillem Masalles
Resum
L’Exposició Monogràfica de la «Taula Parada», organitzada pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), va ser un gran esdeveniment a la Barcelona del 1933, i la crítica de l’època es va abocar a comentar-la a la premsa. Un dels crítics més interessants del moment fou Màrius Gifreda, el qual, a través del seu article publicat a la revista Mirador, posà en relleu les diferents tendències artístiques (i de pensament) que hi havia a la dècada del 1930: els nous corrents racionalistes, publicats a la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea i molt vinculats al govern de la República, versus l’art-déco, considerat un estil frívol i burgès, i, finalment, el corrent historicista clàssic i aristocràtic.
Paraules clau: FAD, Taula Parada, Màrius Gifreda, Santiago Marco
11. De l’artesà al decorador. Pioners a Girona: Busquets, Colomer-Gallostra, Cairó
Teresa Casas Cornellà i Anna Soler Belloso
Resum
Aquest ofici, decorar, entès no com a adornar sinó com l’acció de resoldre espais per satisfer necessitats aplicant-hi tècniques i coneixements, podríem dir que el situem com a tal a partir d’aquests pioners. Ells ens mostren no només l’habilitat per situar elements dins d’un espai interior, sinó que interpreten com un tot l’espai que s’ha de tractar. Per tant, investiguen, projecten, resolen i apliquen. Aquests decoradors pioners sorgeixen, doncs, a partir dels anys trenta i aquí, a casa nostra, a Girona, trobem com a destacats els que avui presentem. Serà a través d’ells que aquest ofici anirà desenvolupant-se fins als dissenyadors d’interiors d’avui.
Paraules clau: Girona, decoradors, germans Busquets, Pep Colomer-Francesc Gallostra, Lluís Cairó
12. El edificio de Foment del Treball Nacional. Interiores de Adolf Florensa y Òscar Lena (1934)
Vicente de la Fuente Bermúdez
Resum
En 1931 una de las instituciones más importantes del país, Foment del Treball Nacional, encarga al arquitecto Adolf Florensa una nueva sede social en la Via Laietana. Por lo que respecta a los interiores, el arquitecto crea unos espacios monumentales siguiendo el deseo del cliente. Al mismo tiempo, se encarga al decorador Òscar Lena la adaptación a las nuevas salas de los muebles que provienen de la antigua sede de Foment. Se crea un contraste entre la modernidad de la arquitectura y la tradición representada en la solidez de esos muebles históricos.
Paraules clau: industrias artísticas, interiorismo, Òscar Lena, Adolf Florensa
13. La sede del Banco de España en Barcelona
Vicente de la Fuente Bermúdez
Resum
En 1929 se encarga al arquitecto José Yárnoz Larrosa la construcción de la nueva sucursal del Banco de España en Barcelona. Una sede que ha de representar la importancia de la institución. Un edificio que incorpora las novedades estéticas, pero también las aportaciones tecnológicas más punteras del momento. El abandono por parte del Banco de España y su compra por la Caixa de Catalunya supuso una pérdida de su aspecto original.
Paraules clau: art déco, José Yárnoz, industrias artísticas, muebles, Antonio Herráiz
Editat per l’Associació per a l’Estudi del Moble
Direcció: Núria Gil
Comitè Científic: Mónica Piera i Núria Gil
ISSN: 2696-5712
Data publicació: 2023
Núm. pàgines: 254
Edició en català
Comitè Editorial: Mónica Piera, Núria Gil, Núria Ruiz, Tomás Sevillano i Silvia Mateos
Copyright dels textos: Els autors
Copyright de les fotos: Els il·lustradors i fotògrafs
Coordinació i publicitat: Silvia Mateos
Gestió Digital: Nacho Granero
Disseny i compaginació: Anversal
Correcció lingüística: Traductorum
Direcció: Núria Gil
Comitè Científic: Mónica Piera i Núria Gil
ISSN: 2696-5712
Data publicació: 2023
Núm. pàgines: 254
Edició en català
Comitè Editorial: Mónica Piera, Núria Gil, Núria Ruiz, Tomás Sevillano i Silvia Mateos
Copyright dels textos: Els autors
Copyright de les fotos: Els il·lustradors i fotògrafs
Coordinació i publicitat: Silvia Mateos
Gestió Digital: Nacho Granero
Disseny i compaginació: Anversal
Correcció lingüística: Traductorum
Amb el suport de:
