És un preciós i cèlebre compleix monumental sobre una ciutat palatina andalusí. Consisteix en un conjunt d’antics palaus, jardins i fortaleses inicialment concebut per a allotjar a l’emir i la cort del Regne Nazarí; més tard com a residència reial castellana i dels seus representants. La seva singularitat artística radica en els interiors dels palaus nassarites, amb una decoració que és un dels cims de l’art andalusí, així com en la seva localització i adaptació, generant un paisatge nou però totalment integrat amb la natura preexistent.

Pel seu valor històric i patrimonial, la Alhambra i el Generalife estan en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1984. Visitarem els llocs emblemàtics d’aquest conjunt monumental.

L’Hospital Real és el resultat d’una superposició d’estils que reflecteixen l’evolució de l’arquitectura des del segle XV fins al segle XVIII. A l’edifici apareixen elements decoratius que van des del gòtic del cimbori i el plateresc d’algunes finestres exteriors, fins al renaixement dels patis dels marbres i de les columnes i el barroc de la portada de Alonso de Mena. També hi van intervenir a la seva construcció dues figures de referència en la història de l’arquitectura: Enrique Egas i Diego de Siloé. Al seu interior hi destaquen els Salones Rojos.

Des de 1971 l’Hospital s’ha convertit en la seu del Rectorat i de la Biblioteca General Universitaria on es conserven més de 80.000 volums. El seu nou ús ha respectat el seu històric i bell patrimoni.

Construïda al segle XVI a similitud dels palaus granadins de l’època, encara que va adquirir un aspecte de fortalesa perquè formava part d’una muralla. De l’edifici original només es conserva la Torrassa.

Al seu interior hi destaca la Cuadra Dorada, amb armadura renaixentista que decora el seu sostre i pintures murals. El seu nom fa referència a l’abundància de reflexes daurats del seu enteixinat, que està construït amb grans bigues sostingudes per sabates. A l’enteixinat hi apareixen personatges històrics esculpits en baix relleu, acompanyats dels textos que descriuen les seves gestes. Entre els personatges, ordenats com a un gegantesca tauler d’escacs, es troben Alaric, Hermenegild, Recared, Alfons V, així com els Reis Catòlics o Carlos I.

Als frescs de les parets es presenten herois i guerrers, mentre que les heroïnes de l’Antiguitat s’ubiquen en quatre tondos.

La Virgen del Rosario es custodiava a l’església de Santo Domingo de Granada. Com era una imatge de gran devoció, els fidels i diversos membres de la noblesa local van pagar amb els seus donatius la construcció d’un espai adossat a la mateixa església. L’edificació del cambril del Rosari es va realitzar entre els 1727 i 1797 i és considerat com l’obra mestra d’aquesta tipologia de construcció.

Què és un cambril?
El cambril és un espai privat amb una imatge religiosa, per a culte dels fidels. Tenen en comú una ornamentació molt cuidada i elaborada, amb una varietat de materials com a jaspis, alabastres, marbres, miralls, pa d’or, plata. La seva completa decoració de rocalles, flors, semiesferes, causa una sorpresa indescriptible al fidel i al visitant.
Normalment té altres sales per a afavorir el pas dels fidels, els davant-cambrils i una altra per a guardar ofrenes, vestimentes i altres atributs de la imatge, anomenada post-cambril.
D’aquesta tipologia de construcció, Andalusia Oriental té els millors exponents d’Espanya

Al 1737 l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu va manar construir una basílica a Granada per a albergar les restes del sant.
La Basílica de San Juan de Dios és un dels millors exemples d’església barroca a Granada. L’interior del temple està ricament decorat amb escultures de sants, fusta policromada i gran predomini del daurat. Destaca l’imponent retaule major. El retaule amb els seus mecanismes desplega tota la teatralitat barroca.

A la part superior de la basílica es troba el cambril, la petita capella darrere de l’altar que alberga objectes personals de Sant Joan de Déu. La cúpula i les parets de l’estada estan decorades amb figures d’àngels i pintures sobre la vida del sant.

Los Pisa eren una família de mercaders va gaudir de gran influència a la Granada del segle XVI i els seus membres van arribar a ocupar alts càrrecs públics. No obstant això, la família Pisa va passar a la història de Granada per acollir a San Juan de Dios durant la seva malaltia.

Avui dia la Casa dels Pisa acull el Museu San Juan de Dios. En les seves dotze sales és possible contemplar una enorme riquesa artística i patrimonial: pintures, gravats, ivoris, mobles i porcellanes del segle XVI. Entre els pintors i escultors que van deixar la seva petjada a la Casa dels Pisa destaquen Pedro de Raxis, Pablo de Rojas, Diego de Mora, Alonso Cano i Juan de Sevilla.

A més, el museu exhibeix taulells àrabs del segle XIV, taules flamenques, objectes d’Àfrica i Amèrica i documentació relativa als hospitals de l’Orde de Sant Joan de Déu.

Aquesta església va ser una de les més riques de Granada. Malgrat ser espoliada pels francesos durant la Guerra de la Independència, encara conserva un calze de bronze daurat del segle XVII i reliquiaris del segle XVI.

És de gran interès el retaule decorat per Bocanegra, el tabernacle giratori i l’altar amb sistema mecànic. A destacar la sagristia que conserva una magnífica col•lecció de miralls amb marcs ricament decorats

Aquest meravellós complex artístic, cultural i religiós es compon de: les Santas Cuevas, l’Abadia del segle XVII-XVIII, el Col·legi del segle XVII i el Seminari.

En la Col·legiata de l’Abadia del Sacromonte destaca el cor, situat als peus de la Capella Major on el cadirat de fusta tallada destaca des de qualsevol punt. S’hi conserva el faristol, on es col·locaven els importantíssims llibres de cants religiosos de l’Abadia; i l’orgue que encara està en ús. A la planta superior, s’hi troben les Crugies, on podrem apreciar la bellesa dels tapissos que aquí es conserven.

L’església de San Dionisio és un edifici únic a Granada que ens evoca a les esglésies londinenques, a aquelles vinculades amb l’art del romanticisme, és una obra arquitectònica que destaca en si mateixa per la seva grandesa i novetat dins de la pròpia arquitectura granadina.

En aquesta ocasió a més de les visites que comprenen la visita general, el nostre grup tindrà accés al menjador dels alumnes, les Crugies, el cor i la capella de l’església de San Dionisio.