Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Doctora en arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat de Cantàbria; té també el Màster en Gestió de Patrimoni Histoicoarqueològic i el Màster en Museologia i Gestió de Patrimoni per la Universitat de Barcelona. Restaurtadora i conservadora de patrimoni formada a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, s’ha dedicat durant molts anys a la restauració de mobiliari en taller propi.

Tècnica de patrimoni cultural a la Diputació de Barcelona.
Doctora en Arqueologia per la UAB i per la Universidad de Cantabria; Màster en Gestió de Patrimoni Històrico-arqueològic i Màster en Museologia i gestió de Patrimoni per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis sobre l’espai domèstic rural fruit de les recerques fetes a diverses zones de la Catalunya central i Pirineu central, així com del mobiliari rural característic de les masies i cases rurals, realitzant documentació a diferents zones del territori. Restauradora i conservadora de patrimoni formada a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, s’ha dedicat durant molts anys a la restauració de mobiliari en taller propi. 

Professor i Director de l’Escola Superior de Conservació i de Restauració de Béns Culturals de Catalunya. 
Doctor en Història de l’Art per la UB i des de 2008 catedràtic d’arts plàstiques i disseny. Des de 1992 exerceix com a professor d’Història de l’Art a l’ESCRBCC, de la qual n’és el director des de 2009. Ha col·laborat com a docent en el Màster Patrimoni Artístic i Cooperació Cultural de la URV (2012-2015). Des de 2018 col·labora en el Grau d’Arts de la UOC i en el Màster interuniversitari de Gestió Cultural (UOC, UdG). Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art català dels segles XVI-XVIII i en la història de la conservació i restauració de béns culturals. Des del juny de 2024 és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Historiadora de l’art, especialitzada en condicionament i conservació preventiva de museus, així com en gestió i direcció de projectes i equipaments patrimonials i museus.

Els seus treballs de recerca s’han centrat, principalment, en el mobiliari medieval i del segle XVI, concretament els cofres i arquetes i les caixes. Ha establert la classificació dels cofres ferrats a Catalunya i l’evolució de la tipologia de la caixa des del segle XV fins al segle XVIII, entre altres. Autora d’una seixantena d’articles per a diferents revistes i publicacions de museus, va ser redactora del volum Les Arts de l’Objecte a l’obra L’Art Gòtic a Catalunya, Enciclopèdia Catalana, 2008. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat al sector editorial, publicant vint llibres traduïts a 10 idiomes sobre tècniques artístiques i restauració de mobiliari i pintura, així com en l’àmbit dels museus en l’àrea de col·leccions de diferents museus de Catalunya. Actualment és la conservadora del Museu del Joguet de Catalunya.

Presidenta de l’AEM.
Mónica Piera és doctora en història de l’art i acadèmica de la RABASJ. Es dedica a l’estudi del moble, en especial el moble espanyol i català. En les recerques li interessa especialment entendre el moble en el context per al qual va ser creat. Publica textos, comissaria exposicions, assessora col·leccions, redacta catalogacions, imparteix cursos i conferències, i dirigeix grups de recerca.