L’Associació per a l’Estudi del Moble proposa unes primeres aportacions per a la redacció de l’avantprojecte de la llei de patrimoni cultural:

1. El principal risc del patrimoni cultural català és la falta de coneixement, interès i promoció en vers el mateix entre la població. Hi ha uns camps especialment abandonats, com ara el mobiliari, disseny i les arts de l’objecte.
2. La falta d’implicació i coneixement en aquests camps parteix del mateix departament de Cultura i s’estén a les universitats i escoles, centres de conservació i museus. Defensem que l’estudi de la història del moble i les arts de l’objecte i la conservació – restauració del mobiliari s’incloguin en el currículum dels estudis universitaris. Per protegir aquest patrimoni i valorar l’interès de les peces és necessari que professionals d’aquests camps formin part dels equips assessors i les plantilles de les institucions amb mobiliari.
3. El desconeixement del patrimoni mobiliari provoca desinterès i pèrdua. La falta de criteri impedeix identificar les obres de més qualitat, aquelles que s’han de protegir, estudiar i difondre. A més, el coneixement de la història del moble només afavoreix el patrimoni sinó que també ajuda a establir lligams amb els territoris i els entorns socials. El mobiliari hauria de tenir protagonisme en les accions i activitats organitzades per Cultura i no només utilitzar-lo com adreço.
4. Només una part del mobiliari s’ha de protegir, la resta hem de motivar usar-lo, gaudirlo i entendre’l per tal d’apropar-lo al públic. Actualment es llença. A més, actualment disposem d’eines de catalogació i documentació que permeten recollir la informació i no haver de conservar tot.
5. Perdem el moble antic perquè la societat el relaciona amb una andròmina que ocupa espai i acumula pols. El desinterès fa baixar els preus a xifres escandaloses, conseqüentment és molt més car conservar i intervenir que comprar un de nou. Per no perdre el mobiliari històric hem de difondre els seus valors culturals i patrimonials, així com el benefici mediambiental que suposa la no reposició.
6. Els criteris d’intervenció en els mobles han de partir de la seva intrínseca concepció d’obra funcional i bé cultural. Els criteris d’actuació són més propers als de l’arquitectura que als de la pintura o escultura. Per mantenir el mobiliari que està en mans privades s’ha de fomentar l’ús i, per tant, les intervencions res tenen a veure amb obres que només són per admirar.
7. L’espoli no és un perill en el cas del moble català. El perill és la desídia i la falta de promoció d’aquest.
8. La major part del mobiliari, disseny i arts de l’objecte estan en mans privades i és fantàstic que molt es mantingui en ús. Les sancions porten a amagar els mobles dintre de les cases. Només amb la col·laboració privada els podem identificar, reivindicar, protegir i conservar. S’ha de tractar el propietari com un aliat al qual ajudar i acompanyar en el procés de conservar i intervenir. Beneficis econòmics, així com consideració social serien imprescindibles com a vies per impulsar el patrocini i el mecenatge.
9. És imprescindible la posada en marxa de projectes participatius que facin aflorar el patrimoni privat. Si els porten a terme entitats privades són més efectius que si ho fa l’administració, que el ciutadà percep com a controladora i sancionadora. L’AEM orienta la seva activitat cap a projectes participatius amb mitjans digitals per generar inventaris del patrimoni moble disponibles al públic. Actualment estem engegant el projecte “Caixes, baguls i cofres: digue’ns quins tens” per confeccionar un inventari digital de peces en mans públiques i privades d’aquest moble emblemàtic en tot el territori català. Reconèixer l’existència de les peces i poder consultar-les promou el seu valor i la seva conservació amb la complicitat de la ciutadania.
10. El mobiliari pot fer moltíssim en la lluita contra el canvi climàtic, ja que uneix patrimoni cultural amb patrimoni natural: La gran majoria de mobles estan construïts amb fusta i, per tant, són dipòsits de CO2, igual que els troncs dels arbres. S’ha de promoure iniciatives pel reciclatge del moble que incloguin la reutilització més que la recollida com a deixalla i destrucció del moble. El 2021, l’AEM va posar en marxa el projecte Fusta- Moble – Sostenibilitat que es resumeix en les frases següents: “Reutilitza el moble antic abans de comprar de nou, així mantindràs viu el patrimoni cultural i natural. Si has de comprar mira els components i la seva procedència”.

L’Associació per a l’Estudi del Moble és l’entitat de referència del mobiliari patrimonial a Catalunya i España. Esperem sigui reconeguda com a tal per la Generalitat i ser part activa per les consultes que hi hagi en aquest àmbit del patrimoni, tant pel que fa a la redacció de la nova Llei, com per qualsevol tema que sorgeixi al voltant del moble al nostre país.