Pilar Vélez

Resum
A través dels membres de la família Rigalt, dauradors, pintors i dibuixants paisatgistes o dedicats a diverses branques de les indústries artístiques, des de mitjan segle XVIII fins a mitjan segle XX, el text se centra en l’ensenyament de les arts i el seu fonament, el dibuix. Dit d’una altra manera: posa l’èmfasi en el dibuix com anexe de la nissaga Rigalt, entre l’ensenyament a l’Escola Llotja, la praxi i la divulgació a través d’alguns dels principals repertoris de models adreçats als industrials de mitjan segle XIX. Perquè el dibuix va ser el gran protagonista de les noves relacions entre l’art i la indústria.

Paraules clau: Rigalt, dibuix, industries artístiques, Escola Llotja

Mercè Benavent Portabella

Resum
Estirant el fil de la nissaga Rigalt fins al segle XVIII, trobem Pere Rigalt i el seu fill Bru, dos mestres dauradors del barri del Pi de Barcelona. Els hem pogut localitzar treballant arreu de Catalunya, al costat
d’artistes tan reconeguts com Viladomat, Bonifaç o Gurri, en magnífics retaules i monuments barrocs, on l’or i la destresa tècnica dels dauradors llueixen, literalment, en tota l’esplendor. Tanmateix, és a través de la part més modesta de la seva activitat professional, els comptes de feines i productes del Llibre de notes de Pere Màrtir Rigalt, que podem imaginar l’activitat del
dia a dia del seu taller.

Paraules clau: Rigalt, dauradors, arts i oficis, s. XVIII, Barroc

Victoria Durá Ojea

Resum
Aquest article, elaborat a partir de la conferència impartida dins les jornades “Parlem de Rigalt”, organitzades per l’Associació per a l’Estudi del Moble i el Museu del Disseny de Barcelona (16 i 17 d’abril de 2020), pretén donar una visió global i esclaridora de qui era Lluís Rigalt i Farriols, potser el membre més conegut i destacat d’una llarga nissaga d’artistes. La tasca que desenvolupà al llarg de la seva trajectòria com a pintor i dibuixant de paisatges, així com a escenògraf, decorador,  il·lustrador i teòric de les arts aplicades el convertí en un personatge influent i decisiu per a les generacions posteriors com a mestre i com a iniciador de la gran escola paisatgista catalana moderna.

Paraules clau: Paisatge, pintura, dibuix, romanticisme, naturalisme

Mónica Piera Miquel

Resumen
El texto analiza la sección dedicada a los muebles del Álbum de Luis Rigalt y la compara con publicaciones similares coetáneas. En los dos volúmenes de 1857-1859, el autor ofrece su conocimiento artístico al servicio de los industriales españoles  interesados en competir en el mercado internacional de productos de lujo. Propone dibujos de muebles en boga en interiores acomodados, incidiendo en aquellos de calidad y ricos en ornamentación, para él, sinónimo de belleza. Algunos de sus dibujos están inspirados en muebles que él mismo había diseñado para la reina Isabel II, todavía conservados en la actualidad.

Palabras clave:  Mueble, Isabel II, belleza, ornamentación, dibujo

Sílvia Cañellas

Resum
Agustí Rigalt va ser un artista polifacètic que es va formar i va treballar professionalment a l’Escola d’Arts de la Llotja de Barcelona. Va cultivar diverses tècniques i especialitats pictòriques. Entre les seves obres hi ha paisatges, pintura religiosa, històrica i de costums i sobretot projectes per a arts aplicades, molts dels quals tenen una clara inspiració medieval. Es conserven alguns dels seus projectes per a vitralls i també alguns dels vitralls sorgits dels seus dissenys, peces portades en vidre pel prestigiós taller dels Amigó i conservades a la catedral de Barcelona i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Posarem en contacte aquests projectes amb els seus models.

Paraules clau: Historicisme, vitrall, Rigalt, segle XIX, projectes

Núria Gil Farré

Resumen
Antoni Rigalt i Blanch fue el vidriero de más relevancia del periodo modernista, su legado fue recogido por su hijo Lluís Rigalt i Corbella, que siguió los pasos de su padre. La revisión del trabajo llevado a cabo por estos dos vidrieros nos ofrece una imagen muy completa de lo que sucedió en el arte de la vidriera artística en el periodo más álgido de este arte en Cataluña, que comprende desde finales del siglo XIX hasta la guerra civil española (1936-1939). Haremos un recorrido por esta etapa analizando los diferentes cambios de gustos y técnicas de la mano de estos dos autores.

Palabras clave: Vidrieras, Rigalt, modernismo, art déco, Cataluña

Albert Díaz Mota

Resum
El Museu del Disseny de Barcelona conserva dins del seu Centre de Documentació el fons documental del taller de vitralls Rigalt, Granell i Cia, testimoni de gairebé un segle d’evolució de les tècniques del vitrall. El fons s’integra al museu procedent de diverses donacions i forma un conjunt on destaca la sèrie de dibuixos que permet documentar prop de 3.000 projectes. En aquest article s’exposen les característiques d’aquest arxiu i la feina que realitza el museu per conservar-lo en el millor estat i garantir-ne l’accés i la consulta.

Paraules clau:Vitralls, arxius, arts decoratives, museus, digitalització

Jordi Bonet de Ahumada

Resum
Aquest text descriu el mètode constructiu dels vitralls emplomats, els materials utilitzats i els procediments i
les tècniques pictòriques. Complementa altres articles del cicle de conferències Parlem de Rigalt, organitzat per l’Associació per l’Estudi del Moble i el Museu del Disseny, més centrats en les influències artístiques, la vida acadèmica i professional dels artistes i artesans vitrallers i fa més extenses les explicacions referides als materials dels vitralls que trobem al Museu del Disseny. Es pren com a  referència l’extensíssim llegat Rigalt i Granell conservat al museu i es comparen els estils pictòrics dels tres vitrallers de la nissaga: Agustí, Antoni i Lluís Rigalt.

Paraules clau: Vitrall, Rigalt, Granell, materials, grisalla, esmalt