Teresa-M Sala i Garcia
Resum
Sebastià Junyent i Sans va ser un artista total i una de les veus destacades del projecte cultural del modernisme. En el terreny de les arts, va ser pintor, dibuixant, il·lustrador, ninotaire, projectista d’arts decoratives, col·leccionista-antiquari i restaurador, tot exercint també d’escriptor-assagista i amb un gran coneixement de la història de l’art.

La seva trajectòria i proposta estètica és com un itinerari a través de les idees i la pràctica artística del seu temps.

Paraules clau: Modernisme, naturalisme, simbolisme, arts decoratives, col·leccionisme

Pilar Vélez Vicente

Resum
Sebastià Junyent va ser l’autor dels temes de les pintures murals de la botiga de mobiliari i decoració de Gaspar Homar, que realitzà Josep Pey, amb qui col·laborava sovint. L’any 2019, Magdala Pey Casanovas donà al Museu del Disseny de Barcelona l’arxiu de Josep Pey, oncle-avi seu, en el qual es conservaven els projectes d’aquestes pintures, fins ara l’única referència gràfica que se’n coneix.

Paraules clau: Sebastià Junyent, Josep Pey, Gaspar Homar, Museu del Disseny de Barcelona, modernisme

Aitor Quiney Urbieta

Resum
Aquest article tracta dels dissenys que Sebastià Junyent realitzà per ser traspassats a la pell de les enquadernacions dels llibres de la seva biblioteca personal. Aquestes enquadernacions es van realitzar el
taller d’Anglada & Bas de Barcelona.

Paraules clau: Enquadernació artística, bibliofília, Modernisme,
Simbolisme, Nacionalisme

Teresa-M. Sala i Garcia

Resumen
Sebastià Junyent i Sans va dissenyar les marqueteries d’un moble secreter com a regal per a la seva esposa Paulina Quinquer, arran del naixement del seu primer fill, Daniel. L’execució la va dur a terme el moblista i decorador Gaspar Homar, amb un model de moble decoratiu que forma part del repertori d’aquest taller i que va tenir molt d’èxit entre el 1901 i el 1904.

L’anàlisi iconogràfica de les marqueteries poètiques del secreter de Paulina Quinquer ens desvetlla possibles significats ocults de l’ornament simbòlic del moble

Palabras clave:  Modernisme, arts decoratives, dressoir, simbolisme, iconografia

Núria Gil Farré

Resum
Dintre de la seva àmplia producció artística Oleguer Junyent també va treballar com a projectista de vitralls. La seva participació més coneguda dins d’aquest camp són els majestuosos vitralls de temàtica wagneriana que ornamenten les obertures del vestíbul del Cercle del Liceu. Però aquesta no va ser la seva única incursió en aquest món, també va projectar uns vitralls per a la casa del seu amic, el doctor Salvador Andreu, unes vidrieres inspirades en motius historicistes però que també feien referència als gustos i l’ofici del seu propietari i en què trobem la marca personal de l’artista, executades pel vitraller Lluís Rigalt, director artístic de la casa Rigalt, Granell y Cia.

Paraules clau: Oleguer Junyent, Rigalt, Granell y Cia, Salvador Andreu, vitralls, Lluís Rigalt

Vicente de la Fuente Bermúdez

Resumen
La obra artística de Oleguer Junyent como pintor y dibujante, así como sus actividades como escenógrafo y decorador, representa una producción ingente. Por el contrario su presencia dentro del diseño industrial o en la decoración de la cerámica artística, dos campos que gozaron de reconocimiento y una amplia difusión durante el periodo de actividad artística de Junyent, se reducen a un par de ejemplos. Sin embargo estos trabajos no pueden separarse de su faceta como decorador ni, especialmente, de su pasión por el coleccionismo

Palabras clave: Oleguer Junyent, diseño industrial, pavimento hidráulico, artes decorativas, cerámica

Ricard Bru i Turull

Resum
Els germans Junyent van esdevenir, al tombant del 1900, paradigma de les arts en temps del modernisme. En aquest context, aquest article aprofundeix l’estudi del japonisme al voltant d’Oleguer Junyent, la seva obra i la seva vida, especialment l’estada al Japó a la tardor del 1908, així com la seva col·lecció, representativa d’uns gustos que van ser compartits amb el seu germà i amb molts dels artistes catalans d’inicis del segle XX

Paraules clau:Oleguer Junyent, Sebastià Junyent, japonisme, col·leccionisme, art japonès

Mónica Piera Miquel

Resum
Dentro de la extensa selección de obras de arte recogidas por Oleguer Junyent, descubrimos muebles y objetos decorados con laca y con charol. Las procedencias son variadas —Asia oriental, América y
Europa— y las dataciones amplias —del siglo XVII al XIX—, lo que sugiere una atracción sin limitaciones por estas técnicas que ofrecen color y brillo. Algunas de estas piezas formaban parte de su colección de arte, mientras que otras se escogieron como muebles para ser usados por los miembros de la familia y ocuparon estancias de la vivienda-taller. En este texto fijamos la vista en alguna de estas obras decoradas con pigmentos

Paraules clau: Barniz de Pasto, arte povera, japanning, arqueta, cómoda,
cama

Clara Beltrán Catalán
Daniel Pifarré Yañez

Resum
La present aportació se centra en l’estudi d’un dels elements decoratius més espectaculars i desconeguts que trobem en els edificis que el polític i mecenes Francesc Cambó es feu edificar entre el 1923 i el 1930: el conjunt d’esgrafiats de temàtica naval dissenyats per Oleguer Junyent, bon amic de Cambó, i traduïts al mur entre el 1934 i el 1935 per l’estucador Ferdinandus Serra, un dels productors d’esgrafiats més prolífics i destacats del noucentisme.

Paraules clau: Esgrafiats, noucentisme, Francesc Cambó, naval, Oleguer Junyent

Albert Martí Palau

Resum
El terme art ingenu defuig deliberadament els termes art popular, art naïf, art brut o art infantil i defineix, sobretot, una mirada peculiar sobre l’objecte, la d’Oleguer Junyent. Destaquem de la seva col·lecció algunes peces d’art medieval català, d’imatgeria impresa popular catalana i de Xavier Nogués, que participen dels criteris de simplicitat de formes i colors, puresa i ingenuïtat, art sincer i sense artificis, dotant-la així d’una gran coherència estètica.

Paraules clau: Art ingenu, objecte, imatgeria impresa, povera, Xavier Nogués

María Paz Aguiló

Resum
El artículo trata de revisar la trayectoria de la colección desde su formación a principios del siglo XX hasta su dispersión ya entrado el XXI a través de la documentación textual y fotográfica existente, poniendo al día la investigación sobre nuevas atribuciones y estado de las piezas.

Paraules clau: Coleccionismo siglo XX; Barcelona; Oleguer Junyent; arquetas

Artur Ramon Navarro

Resum
Artur Ramon Navarro presenta una arqueta colonial del segle XVII provinent d’una col·lecció de quaranta arquetes que el seu pare, Artur Ramon Picas, va comprar a la col·lecció March el 2002. D’aquest conjunt, trenta-dues pertanyien a la col·lecció d’Oleguer Junyent i van ser degudament estudiades per l’especialista María Paz Aguiló amb vista a fer una exposició i un catàleg, projecte que es va veure frustrat el 2004. L’autor descriu amb detall l’arqueta esmentada, obra que fins fa poc ha format part de l’estoc de la seva galeria i ara pertany a uns col·leccionistes particulars. Com a cloenda, proposa una reflexió sobre el col·leccionisme d’arquetes avui.

Paraules clau: Oleguer Junyent, col·leccionisme, arqueta, marqueteria, Bartolomé March

Clara Beltrán Catalán

Resum
El presente artículo se centra en la faceta de director artístico de Oleguer Junyent y en su trabajo más importante como tal: la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, a la que estuvo vinculado más de dos décadas. En concreto, aborda su papel en la Exposición Internacional del Mueble y Decoración de Interiores de 1923, que sirvió como preámbulo de la gran muestra.

Nos enfocamos especialmente en el diseño del cartel anunciador, que corrió a cargo del artista, y en las instalaciones de la Sección Retrospectiva. En ella se dispusieron nueve interiores históricos cuya adecuada ambientación fue responsabilidad directa de Junyent y
en los que desplegó sus dotes de gran escenógrafo.

Paraules clau: Oleguer Junyent, Exposición Internacional, mueble, coleccionismo, interiores históricos

Alberto Velasco Gonzàlez

Resum
En el present article presentem un sagrari de retaule conservat a l’antiga col·lecció d’Oleguer Junyent (Barcelona). L’obra era coneguda gràcies a fotografies antigues, cosa que va permetre ubicar-la en el context pictòric a què pertany, això és, entre els treballs del Mestre de Vielha. Es tracta d’un pintor de cronologia tardogòtica a qui des de fa uns anys s’identifica amb Bartomeu Garcia, el suposat fill del també pintor Pere Garcia de Benavarri, actiu a finals del segle XV a Catalunya i Aragó, especialment a la Franja. En aquest treball actualitzem les informacions sobre aquesta obra de la col·lecció Junyent i la situem en el context de realitzacions similars dutes a terme pel mateix artista

Paraules clau: Oleguer Junyent, pintura gòtica, art medieval, Mestre de Vielha, Bartomeu Garcia

Sabine Armengol de Groot

Resum
EResumen de las vivencias de Oleguer Junyent y de la família en el estudio en diferentes épocas hasta el momento actual, la gestión necesaria para conservar hasta nuestros días un espacio como este y el trabajo que se realiza para su mantenimiento y conservación.

Paraules clau: Gestió, conservació, Estudi Oleguer Junyent, visites guiades, esdeveniments