Mariàngels Fondevila

Resum

Gaspar Homar va treballar en diferents branques de les arts aplicades, seguint el rastre de William Morris i les Arts & Crafts angleses, i va reivindicar l’art viscut, com ho exemplifiquen els conjunts modernistes del Museu Nacional. Els conjunts de mobiliari i decoració, ingressats des de finals de la dècada del 1960 al museu, que representen la singular visió d’aquest artista que va cultivar un modernisme floral, poètic i simbolista amb estructures ancorades a la tradició, s’ha anat paulatinament incrementant.

Paraules clau: Homar, Modernisme, mobiliari, casa Lleó Morera, marqueteries, autocrom

Mireia Freixa

Resum

En l’entorn d’aquesta publicació sobre Gaspar Homar, aquest text es proposa fer un “estat de la qüestió” acadèmic i reflexionar sobre el grau de coneixement que en tenim. El nostre objectiu no és, doncs, fer noves aportacions documentals o biogràfiques, sinó plantejar una recapitulació historiogràfica, des de la primera referència
d’Alexandre Cirici, l’any 1951, fins a l’actualitat.
En els darrers anys, s’han esclarit noves facetes del personatge, sobretot la seva activitat com a col·leccionista, antiquari i fotògraf amateur, la seva obra ha estat present a totes les grans exposicions i, fins i tot, se n’hi ha dedicat una de monogràfica, però manca encara establir un catàleg de la seva producció com a moblista i ensemblier.

Paraules clau:  Gaspar Homar, modernisme, arts aplicades i decoratives, Josep Pey, Sebastià Junyent

Pilar Vélez 

Resum
L’obra de l’ebenista i decorador Gaspar Homar, un dels grans noms del modernisme, està ben representada en les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona. Una sèrie de mobles, llums i catifes procedents del pis principal de la casa Lleó Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner, van ser adquirits per Joan Ainaud de Lasarte, director del Museus d’Art de Barcelona, els anys 1966-1967 i 1969. Alguns d’ells avui formen part del Museu del Disseny.

Així mateix, el museu conserva nombroses peces de ceràmica medieval, cinc miniatures del segle xix, una servidora de vidre esmaltat del segle xvi, dos singulars teixits medievals i una vuitantena de teixits egipcis antics, que havien format part de la col·lecció personal d’Homar, fins que a primers del segle xx la Junta de Museus va adquirir-los-hi.

Paraules clau: Gaspar Homar, Col·leccionisme, Modernisme, Museu del Disseny de Barcelona

Guillem Masalles Arnavat

Resumen

L’antic despatx del doctor Albert Lleó Morera, situat al pis principal de la homònima casa, restava inèdit fins a la present publicació. Dissenyat i executat per Gaspar Homar, les peces que en formaven part estan disperses en diferents museus, col·leccions particulars o simplement perdudes.
Aquí s’intentarà posar en relació aquesta estança amb altres despatxos realitzats pel mateix Gaspar Homar en aquesta època, tot buscant patrons en el seu disseny que ens ajudin a comprendre millor la seva obra.

Palabras clave:  Gaspar Homar, Eusebi Arnau, Casa Lleó Morera, Casa Navàs, Casa Pladellorens

Teresa-M. Sala Garcia

Resum

Una interpretació iconogràfica de les marqueteries sorgides del taller de Gaspar Homar ens permet analitzar determinats temes representats en les arts decoratives del Modernisme. A través del seu estudi podem abordar relacions entre les arts i la tradició, així com també innovacions o canvis que tenen a veure amb noves fonts d’inspiració.

D’altra banda, els gustos i preferències de la clientela inciten el moblista-decorador a respondre al tipus d’imatge requerida segons les modes i la mentalitat del moment.

Paraules clau: modernisme català, arts decoratives, simbolisme, iconografia, marqueteria

Mónica Piera

Resumen

La recerca sobre la casa Garí del Cros d’Argentona ha permès identificar l’autoria del mobiliari de diverses estances; en concret del menjador, a càrrec de Muebles Fontanals de Mataró, i dels dormitoris principals, obra de Gaspar Homar de Barcelona. Josep Puig i Cadafalch va dirigir la reforma integral d’aquesta torre d’estiueig entre l’octubre del 1897 i el juny del 1898, que canvià l’aspecte de l’edifici principal i el jardí, una intervenció que incloïa els
interiors amb el mobiliari. El creuament de dades procedents de diverses fonts ha permès identificar 17 models de moble de Gaspar Homar i atribuirn’hi 12 més, tots inèdits, que formen conjunts que marquen la personalitat de cada un dels espais i permeten descobrir la interpretació dels mobles d’estil per part d’aquest important taller.

Palabras clave: Puig i Cadafalch, dormitoris, neogòtic, Muebles Fontanals, Salat Hermanos

Jordi Carreras Barreda

Resum

Homar va realitzar una important sèrie de llums modernistes que s’oferien individualment o que, dins de la seva tasca d’ensemblier, s’incloïen en la globalitat de les seves decoracions. Tant les peces realitzades com els seus projectes ens parlen de la seva integració en el gust modern internacional i de les seves aportacions pròpies, adaptant-se també a les novetats que suposà l’energia elèctrica. Els seus aparells van ser una gran innovació en el panorama català i entre el 1900 i mitjans de la segona dècada del segle xx es va fer càrrec d’alguns dels projectes decoratius més destacats, en els quals els llums jugaven un paper rellevant. Amb els canvis de gust posteriors, va adaptar els seus llums cap a formes noucentistes i Déco, però finalment es va haver d’orientar cap als models clàssics per poder mantenir una certa embranzida comercial.

Paraules clau: Gaspar Homar, modernisme, llums, metal·listeria, vidre

Juan C. Bejarano Veiga

Resum
Escultor de formació, el desconegut Joan Carreras i Farré va tenir el do de la ubiqüitat —i també un gran olfacte— en saber treballar amb i per als millors artífexs i tallers de la Catalunya modernista, tot oferint el seu talent a noms com ara Antoni Serra (ceràmica), Casa Hoyos, Esteva i Cia. (bibelots) i, per descomptat, també Gaspar Homar (mobles). Encetarem aquest article amb una breu però necessària introducció sobre el personatge, per centrar-nos a continuació especialment en les col·laboracions de l’escultor amb aquest moblista-ensemblier, tot constituint un tàndem sòlid i harmoniós, que va permetre la consecució d’alguns dels conjunts artístics més notables del
modernisme.

Paraules clau: Joan Carreras i Farré, Gaspar Homar, modernisme, escultura decorativa, escultura aplicada a arquitectura

Clara Beltrán Catalán
Núria Gil Farré

Resum
L’any 1911 Antoni Pladellorens Clot va realitzar una reforma interior de la seva casa, situada en un dels eixos principals de la ciutat de Barcelona, al passeig de Gràcia número 84. Gràcies a l’ampli reportatge fotogràfic realitzat per Adolf Mas de l’habitatge, hi podem apreciar la important intervenció del moblista Gaspar Homar.

En aquest article donarem a conèixer i analitzarem els diferents espais i el moblament obra de Gaspar Homar, així com també parlarem de l’aportació de l’artista Josep Pey, gran col·laborador del moblista, en alguns dels elements decoratius d’aquesta casa. Així mateix, presentarem alguns dels mobles encara conservats i fins ara inèdits.

Paraules clau: Pladellorens, Homar, Pey, mobiliari, modernisme

Dra. Sílvia Carbonell Basté

Resum

Gaspar Homar va dedicar una especial atenció al tèxtil en tots els habitatges que va decorar. En destaquen especialment la casa Navàs i la casa Lleó Morera, de les quals s’han recuperat peces originals que podem estudiar de primera mà. Però, gràcies a fotografies de l’època, veiem les decoracions tèxtils que Homar va produir, entre les quals trobem les de les cases Rosés, Pladellorens, Oller, Amatller o Prat de Mesa. Homar va projectar tot un univers tèxtil en perfecta harmonia amb la resta de decoració de la llar: des de conjunts de cortinatges, tapisseries per a escons, cadires, butaques, entapissats per a parets, cobrellits, capçals de llit, cobretaules, paravents, catifes, etc. A la vegada, va ser col·leccionista de teixits antics, que en ocasions li van servir d’inspiració per a les seves pròpies
creacions.

Paraules clau: modernisme, decoració, tèxtil, llar

Gisela Bosom

Resum

Entre els anys 1904 i 1905 el taller de Gaspar Homar participà de manera destacada en el projecte d’interiorisme de la nova Casa Burés de l’eixample de Barcelona. L’obra va ser encapçalada per l’arquitecte Francesc Berenguer i l’escenògraf i pintor Oleguer Junyent. La seva decoració respon a les dues vessant de la casa: la indústria tèxtil i el seu producte, i l’àmbit privat de la família Burés Regordosa: els seus orígens, creences i aficions.

Paraules clau: Homar, Berenguer, Junyent, modernisme, conservació