Llibres i altres

L’  AEM publica llibres i participa en publicacions editades per altres entitats ja sigui com autora de textos o com a col·laboradora tècnica. L’última té com a títol Arrelats a la terra. 30 mobles seleccionats d’una col·lecció privada.

Arrelats a la Terra. 30 mobles seleccionats d'una col·lecció privada

Autora Mónica Piera. Fotografíes de Lluís Casals.
Edició: Associació per a l’Estudi del Moble

Apropar la mirada als mobles antics, transmetre les emocions que produeixen quan observem i toquem aquestes “escultures útils” i explicar com se les enginyaven els artesans per convertir els troncs en obres artístiques són els principals objectius d’Arrelats a la terra. 30 mobles seleccionats d’una col·lecció privada.

Mónica Piera, especialista en història del moble, i Lluís Casals, fotògraf, ens guien per la col·lecció, ens deixen gaudir de les subtileses de cada un dels mobles i ens desvetllen els seus secrets. Les peces, en la seva majoria catalanes o italianes, es van construí per donar solució a unes necessitats en temps passats i s’han reencarnat en objectes de col·lecció d’una família del segle XXI.

El llibre és un gaudi per a la vista i la lectura amena incita a la reflexió. El títols dels sis capítols i dels trenta escrits ja ens informen que l’apropament als mobles s’allunya del concepte de fitxa tècnica per convertir-se en relats curts i àgils on l’aproximació subjectiva és tan important com les dades constructives i artístiques. Descobrim els mobles amb funció simbòlica i aprenem com vivien la casa altres societats. A més, la lectura ens permet entendre el benestar psicològic que aporten els mobles antics a una llar actual, especialment quan es tracta d’obres de qualitat com les recollides en el llibre.

Arrelats a la terra subratlla el paper essencial dels arbres, sers vius que procuren la matèria primera amb la que es construeixen aquestes obres d’art i homenatja els fusters i ebenistes anònims que projectaren aquestes proeses. En aquest sentit, en contra del que s’ha escrit, el text reivindica la capacitat de disseny dels moblistes d’abans de la industrialització.

Molt més que un llibre de regal, Arrelats a la terra és la llum necessària per entendre com gaudeixen aquells que col·leccionen mobles antics.

Catàleg Decòrum del Museu Tèxtil

Decòrum. vestir la casa per a l’ocasió

Exposició del 19 d’abril de 2020 al 28 de febrer de 2021

Des de fa uns anys el Museu Tèxtil col·labora amb l’Associació per a l’Estudi del Moble en l’assessorament dels tèxtils que formen part del mobiliari i la decoració de la llar, sigui documentant peces o fent formació. Arran d’aquesta col·laboració vam veure que valia la pena posar en comú els coneixements i l’experiència, tant de l’Associació com del Museu, i comunicar-los a un ampli ventall de públic.

El moble popular a Catalunya

Autora: María del Agua Cortés Elía

Teniu a les mans un excel·lent llibre per introduir-vos en el món del moble tradicional. Guiats per l’autora, María del Agua Cortés Elía, en coneixereu les tècniques de construcció, les funcions i els diferents estils, en una didàctica combinació de text i dibuix, complementades amb imatges de peces representatives.

Es tracta d’una documentada i apassionada reivindicació d’un moble sovint humil però sempre singular, que és legatari d’un temps i d’un lloc. El seu coneixement ens ajuda a apreciar-lo i ens convida a preservar-lo i a donar-li sentit en el moment actual, de la manera que creiem més apropiada però sempre amb el respecte que es mereix.

El llibre de Passanties dels fusters

Exposició del 25 d’octubre del 2018 al 24 de febrer del 2019

La curiositat i l’atzar van permetre descobrir a Mónica Piera, comissària de l’exposició, el Llibre de passanties dels mestres fusters començant en lo any 1778, que han conservat durant generacions els confrares mestres fusters de Barcelona.

Es va trobar en un dels calaixos de la sagristia de la capella de Sant Josep i de Sant Joan de la Confraria de Fusters, situada a la girola de la catedral de Barcelona, on els confrares l’havien traslladat juntament amb altres llibres i la documentació que es va poder rescatar del bombardeig que va patir la seu del gremi el 1938, situada al carrer d’en Bot número 8.

La casa Duran i Sanpere

Espais Interiors, representació i Vida Quotidiana

 La casa d’Agustí Duran i Sanpere (Cervera, Catalunya) conserva espais interiors de finals del segle XIX en perfecte estat, construïts en època del seu pare A. Duran i Ferreres. El llibre, amb capítols firmats per rellevants especialistes, situa la casa en el context de l’època i fixa especial atenció a la decoració i mobles. Els textos parlen dels terres hidràulics, papers pintats, guixeries, teixits i altres components d’aquests interiors, el que permet entendre el moble en relació amb l’espai per al qual foren pensats.

Per altra banda, la publicació s’endinsa en aspectes de la vida quotidiana de la primera meitat de segle XX a partir dels objectes que es van introduir a la casa en aquell període, entre ells els primers electrodomèstics, ràdios i aparells de música.

Les fotografies a color i l’elegant maquetació ajuden a aconseguir l’objectiu principal de l’obra, que és donar a conèixer un interior benestant de províncies de finals de segle XIX i posar en valor la casa museu Duran i Sanpere.

L’Associació per a l’Estudi del Moble col·labora en els escrits dedicats a la decoració i el mobiliari.

De la exquisitez a lo cotidiano
Diàlegs entre obres de la Col·lecció Mascort i estudis tècnics de l’Associació per a l’Estudi del Moble

Aquesta publicació presenta cinquanta estudis de mobles i els posa en relació amb l’anàlisi de deu obres d’art de la Col·lecció Mascort. Els capítols van encapçalats per textos de reconeguts experts que enllacen les obres i serveixen de fil conductor del discurs dels mobles. Ofereix informació rellevant històrica i tècnica de les obres.

A més a més, adjunta esquemes terminològics de les diferents tipologies de mobles, la qual cosa converteix el llibre en una obra indispensable per a professionals del sector. Esquemes en castellà i català.

Les fotografies a color i l’elegant maquetació ajuden a aconseguir l’objectiu principal de l’obra que és donar a conèixer el valor històric del moble, destacant-ne els seus materials i les tècniques aplicades.

La Casa Bloc

La Casa Bloc (1932-1939) és un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’administració catalana en època de la Segona República (1931-1939).

Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova forma de pensar l’habitatge per als més necessitats, i també d’entendre en clau local els plantejaments que aleshores, a nivell internacional, estaven trencant amb la vella tradició i apostaven per noves solucions.

Portada llibre Audàcia i Delicadesa, Mónica Piera
Audàcia i Delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà (1700-1800)

Autora: Mónica Piera Miquel

L’Associació per a l’Estudi del Moble va portar a terme una recerca exhaustiva sobre el mobiliari de les comarques de l’Alt i Baix Empordà al segle XVIII dirigida per la doctora en història de l’art, Mónica Piera i en la que van participar Kel Domènech, ebenista i restaurador i Dolors Ferrer, restauradora de mobles.

El treball va comptar també amb la col·laboració de moltes altres persones que van aportar informació de tots tipus, des d’historiadors locals a fusters i propietaris. Es van analitzar més de 200 mobles, la gran majoria en mans privades i la informació es va contrastar amb la procedent de documents i fotografies antigues.

Catàleg ​Tocadors: Col·lecció del Museu de les Arts Decoratives.

L’Associació per a l’Estudi del Moble va col·laborar amb el Museu de les Arts Decoratives de Barcelona en l’elaboració de la galeria d’estudi Tocadors, oberta al públic des del 29 de juliol a l’1 de novembre de 2009 a l’espai Disseny Hub Barcelona, carrer Montcada, 12 i de la qual Mónica Piera va ser-ne la comissària.

Aquesta exposició va mostrar per primer cop els tocadors de la col·lecció del museu, tots de producció catalana d’entre els segles XVIII a XXI. Es va poder comprovar la varietat de formes i estructures que aquests mobles han presentat al llarg del temps.

En un principi el tocador estava pensat per pentinar-se i embellir-se, tot i que sovint ha assumit alhora un alt valor com a objecte de representació social. Aquest moble domèstic sol estar format com a mínim d’un mirall i calaixos o compartiments per als afaits. Com és lògic, el terme «tocador» deriva del castellà tocado, de la mateixa manera que el terme català més antic per designar el moble, «lligador», procedeix de «lligadura», la peça de roba amb què es cobria el cap antigament.

Descatalogat!

El moble de l’Empordà  en el s.XVIII

“El moble de l’Empordà en el segle XVIII” és el catàleg de l’exposició dedicada al mobiliari d’aquesta famosa àrea de producció gironina. El treball, portat a terme per l’Associació per a l’Estudi del Moble, recull exemples de peces que ocupaven els principals espais domèstics a l’Empordà durant aquella centúria.

La publicació desvetlla les tipologies més emblemàtiques, aquelles que gaudien de merescut prestigi: taules, llits, seients i especialment calaixeres, escriptoris i armaris guarda-robes. L’escrit introductori, signat per Mónica Piera, repassa el paper que jugaven aquests mobles a les cases de pobles, viles i també a les masies escampades pel territori. Especialment rellevants són les produccions de Torroella de Montgrí i Maçanet de Cabrenys.

La publicació es tanca amb un catàleg de 100 exemplars recollits per cases particulars, col·leccions, museus i entitats de la zona.