L’interès per l’artesania ha ressorgit en els últims anys. En aquest context, les jornades Moble: Territori, Tradició i Nova Artesania, celebrades a Barcelona al maig de 2023 i que vam organitzar des de l’Associació per a l’Estudi del Moble, van reflexionar sobre temes com el territori, la tradició, la innovació i la Nova Artesania en el disseny de mobles. Aquesta publicació 19 reuneix les contribucions més rellevants d’aquestes jornades.

Col·laboració entre el disseny i la nova artesania

Avui enfrontem un canvi de paradigma degut a la crisi de sostenibilitat, l’esgotament de recursos naturals i la digitalització. Aquest panorama ha generat un retorn a l’artesania, similar al moviment Arts and Crafts del segle XIX a Anglaterra. Però, a quin tipus d’artesania ens referim?

Martín de Azúa analitza la col·laboració entre disseny i artesania, destacant que la imatge de l’artesà tradicional aïllat és simplista. Els artesans actuals dominen materials i tecnologies avançades, sent essencials en el desenvolupament de productes. Aquesta col·laboració entre dissenyadors i tallers especialitzats defineix la Nova Artesania.

Manuel Martínez Torán aborda el concepte teòric de la Nova Artesania, que sorgeix en els anys 60 i ressorgeix després de la crisi de 2008, renovant-se a través de l’art i el disseny. A més, es va debatre la relació entre les marques de luxe i l’artesania, qüestionant si aquestes marques respecten els principis tradicionals del treball artesanal.

En el Museu del Disseny de Barcelona, moltes peces van sorgir de la col·laboració entre dissenyadors i tallers locals, com explica Rossend Casanova. Aquesta combinació de disseny i artesania continua sent reeixida, com demostra l’empresa Expormim, que s’ha reinventat per a adaptar-se al mercat. No obstant això, de Azúa assenyala que els petits tallers no poden produir a gran escala, la qual cosa encareix els seus productes.

El paper de les noves tecnologies en el disseny de mobiliari dels nous artesans

La innovació tecnològica també és clau en la Nova Artesania. Marielena Papandreou aborda la fabricació robòtica aplicada a mobles personalitzats, mentre que Guillem Ferran reflexiona sobre el procés de creació de la seva obra On la Memòria Solia Asseure’s, un exemple de la convergència entre tradició i innovació.

Beatriz Zuazo analitza com les eines digitals, com l’ensenyament en línia o el micromecenatge, beneficien als artesans.

La Neoartesania vinculada al territori

El concepte de moble popular va ser estudiat per Donato Alfaro Martín, qui destaca l’escàs reconeixement d’aquest patrimoni en els museus. Paral·lelament, Ramón V. Díaz del Camp explora els mobles dissenyats per Miguel Fisac, mentre Gerard Verdaguer analitza l’evolució de l’artesania en centres de producció locals.

En territoris específics, María Aguilar Alejandre explora el mobiliari contemporani andalús, mentre que Llara Font Corripio examina la Neoartesania a Astúries. Totes dues regions mostren com el disseny coexisteix amb tradicions en decadència. També es va qüestionar la qualitat d’uns certs productes de turisme, etiquetats com a artesans però associats a la baixa qualitat.

Per part seva, Josep Mañà i José Manuel Salgado lamenten la desaparició d’uns certs oficis tradicionals, com la fabricació de cadires de boga, que encara que culturalment valuosos, no són viables comercialment.

A més, els estudis sobre el mobiliari dels segles XVI i XVII, realitzats per Mariano Cecilia i Gemma Ruiz Ángel, juntament amb l’anàlisi del mobiliari rural català de María de l’Aigua Cortés Elía, demostren la riquesa del patrimoni moble espanyol.

Finalment, des d’una perspectiva de gestió del patrimoni, Kika Coll i Jordi Abella destaquen la necessitat de considerar el patrimoni cultural i natural conjuntament. Juan Valadés Sierra subratlla que la tradició es construeix des del present, una reflexió que va tancar les jornades.

En resum, aquestes jornades evidencien un retorn a l’artesania en el disseny de mobles, però amb un enfocament renovat que combina tradició i innovació tecnològica. La publicació convida a reflexionar sobre aquests temes clau per a entendre el moble contemporani.