La taula amb la representació de Sant Jaume i Sant Felip probablement prové d'un guardapols d'un retaule atribuït al Mestre de Viella i que ha estat reaprofitat com a tapa d'una caixa obrada segurament al segle XVI.
Visualización de materiales y técnicas
L'examen visual amb llum natural, llum ultraviolada, infraroig i raigs X ha permès constatar que la part inferior de la pintura de la tapa (amb Sant Jaume i Sant Felip) és totalment refeta. Les anàlisis químiques de pigments corroboren les diferències. S'ha constatat la presència de blau d'atzurita a la meitat superior de la pintura (un pigment antic), mentre que tant a la part superior com a la inferior hi ha blau ultramar sintètic (un pigment creat al segle XIX). Finalment s'ha localitzat blau de Prússia (un pigment sintètic descobert al segle XVIII) només a la part inferior de la taula. Això permet concloure que la part superior de la pintura de la tapa és original del segle XV, però molt retocada i que després es completà al segle XIX o inicis del XX, potser per adaptar-la a la forma de la caixa (segons indica: Macías Prieto, Guadaira: "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures". Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 41- 45).
Observaciones a la producción
Primerament l'obra s'atribuí al taller de Pere Garcia de Benavarri . Així, Joan Ainaud de Lasarte l'atribuí a Pere Espallargues, mentre que Josep Gudiol Ricart l'atribuí a Pere Garcia en una primera aproximació i més tard, juntament amb Santiago Alcolea, l'atribuiren a Pere Espallargues. Posteriorment, Alberto Velasco l'ha atribuït al Mestre de Viella, atribució confirmada per Guadaira Macías Prieto.
Alberto Velasco ha proposat identificar el Mestre de Viella amb Bartomeu Garcia, un pintor establert a la vila de Benavarri que apareix documentat entre 1484 i 1495, i que hauria pintat retaules per a les viles properes, com ara Barbastre, Fonts, Casbas o Graus, i que també hauria treballat a la Vall d'Aran i la Noguera (Macías Prieto, Guadaira: "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures". Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 41- 45).
Dimensiones
70 x 118.5 x 53 cm 121 x 168.5 x 87 cm
Notas descriptivas
Tipo
Text raonat
Texto
Caixa (de fusta de noguera serrada i tallada, emmetxada a cua d'orenella, clavada i aplicada, daurada, punxonada i policromada i ferro forjat clavat) rectangular formada per un buc realitzat amb quatre posts emmetxades a cua d'orenella amb la fonadura i la socolada clavada. És rematada per una tapa plana, unida al buc mitjançant tres jocs d'anelles. El buc està sostingut per una socolada motllurada situada sobre quatre potes en forma d'urpa d'animal disposades al biaix als angles del moble. El frontis del buc està compartimentat amb aplicació de motllures decoratives a base de bordó i mitja canya que delimiten dos plafons separats per un motiu de traceria calada daurada de caire arquitectònic. El plafó de la dreta s'obre gràcies a dues frontisses i esdevé una portella que tanca quatre calaixos. Els tres inferiors són calaixos pròpiament dits, mentre que el superior és simulat atès que s'hi accedeix des de la part superior del buc. El frontis dels calaixos i la part interior de la portella estan decorats amb treball de traceria de talla daurada. La tapa porta clavats a la part inferior dos llistons als laterals acabats a la part anterior amb una corba exterior flanquejada per dos sinus a dalt i baix tallats. L'interior està decorat amb una pintura atribuïda actualment al Mestre de Viella representant els apòstols Sant Jaume el Menor (a l'esquerre) i Sant Felip (a la dreta) nimbats, amb els atributs que els hi son propis i amb sengles filacteris al·lusius disposats sobre fons blau verdós. L'escena està flanquejada a banda i banda per amplis motius de traceria aplicats i daurats. L'estructura i els elements que configuren els trets fonamentals d'aquest moble indiquen un obratge dins el segle XV, d'acord amb els trets fonamentals d'aquesta tipologia i tal com sembla indicar l'autoria de les pintures de l'interior de la tapa. Sembla ser que a la centúria següent el moble sofrí una notable intervenció en la qual es retallà la part baixa del sòcol i s'afegiren les potes en forma d'urpes així com la sanefa calada de la part central de la socolada. També es procedí a tallar un motiu calat circular a la fonadura, així com la policromia exterior dels plafons. L'observació minuciosa de la pintura del buc sembla revelar que els escuts serien obra del segle XVI, mentre que la resta de la policromia que els envolta, daurats de la part exterior del moble, la faixa interior de color blau amb elements daurats, el daurat del interior de la portella i dels calaixos semblen ser el resultat d'una restauració d'inicis del segle XX. També sembla d'aquesta època la policromia dels llistons de la tapa i el daurat de la traceria que emmarca l'escena amb els apòstols.
Els filacteris que sostenen els apòstols inclouen, a més dels noms, els primers mots dels versicles del "Credo dels Apòstols" que els corresponen segons la tradició i la seva representació és insòlita en una caixa, per això potser es tracta d'una pintura procedent d'un conjunt diferent i reaprofitada (Macías Prieto, Guadaira: "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures". Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 41- 45).
Autores / Contribuidores de producción
Mestre de Viella (Autor · Editor)
Citas bibliográficas
Visualización
Referencia textual: AINAUD DE LASARTE, Joan, "Ingresos en los museos. Legado Estany". Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona. Arte Antiguo, 11-1, Barcelona: Junta de Museos : 1944, p. p. 75-80
Visualización
Referència textual i visual: GUDIOL i RICART, Josep, "Pintura medieval en Aragón". Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1971, p. p. 81, ill. fig. 169. cat. 220
Visualización
Referència textual i visual: AGUILÓ ALONSO, María Paz, “Muebles catalanes del primer tercio del siglo XVI", a Archivo Español de Arte, 1974, 187, p. 249-271., p. p. 249-272, ill. fig. 12
Visualización
Referencia textual: GUDIOL i RICART, Josep, "Pintura gótica catalana". Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1986. cat. 611
Visualización
Referència textual i visual: ESTELLA MARCOS, Margarita, "Reyes y Mecenas. Los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en España". Toledo: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1986, p. p. 300-301, ill. p. 301
Visualización
Referència textual i visual: ROSENAUER, Arthur, Hispania-Austria: I Re Cattolici, Massimiliano I e gli inizi della Casa d'Austria in Spagna: arte intorno al 1492. Milà: Electa Venzia, 1992, p. p. 177-178, ill. p. 178. cat. 4
Visualización
Referencia textual: AGUILÓ, María Paz, El mueble en España: siglos XVI-XVII. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 1993, p. p. 194. núm. 43
Visualización
Referencia textual: "Moble català: Palau Robert, 21 de febrer - 24 d'abril de 1994". Barcelona: Electa, 1994, p. p. 206-211
Visualización
Referencia textual: CARRERAS, J., "Cofre". La Barcelona gòtica. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999, p. p. 206
Visualización
Referència textual i visual: PASCUAL MIRÓ, Eva, "Els mobles medievals del Museu d'Art Decoratives", a El moble medieval a la Corona d'Aragó. Barcelona: Museu de les Arts Decoratives; Associació per a l'Estudi del Moble, 2006, p. 67-71., p. p. 70-71, ill. p. 71
Visualización
Referencia textual: VELASCO GONZÁLEZ, Alberto, El Mestre de Vielha: un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó. Lleida: Universitat de Lleida, 2006, p. p. 215-219
Visualización
Referència textual i visual: PASCUAL MIRÓ, Eva, “Arcas catalanas del siglo XVI: evolución de la tipología”, a El Moble del segle XVI: moble per a l’edat moderna. Barcelona: Museu de les Arts Decoratives; Ajuntament de Barcelona; Associació per a l’estudi del moble, 2012, p. 95-103., p. p. 101, ill. p. 100
Visualización
Referencia textual: PARET PEY, Josep, "Estudi cientificotècnic de la col·lecció de caixes de núvia i armaris dels segles XV i XVI del Museu del Disseny de Barcelona", a Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble; Museu de les Arts Decoratives, 2014, p. 31-38.
Visualización
Referència textual i visual: MACÍAS PRIETO, Guadaira, "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures", a Història i ciència al servei de l'estudi del moble: caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 39-59. https://www.academia.edu/44717220/Algunes_caixes_i_armaris_del_Museu_del_Disseny_de_Barcelona_una_aproximació_històrica_i_tècnica_a_les_seves_pintures, p. p. 40-45, ill. p. 41-43
Visualización
Referència textual i visual: CAPSIR I MAÍZ, Josep, Col·leccionistes que han fet museus 2018. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2019, p. p. 81, ill. p. 82
Suscríbete a nuestro AEMnews quincenal para estar al día de todos nuestras novedades.
