El model és típic de les Terres de Lleida. El moviment i lleugeresa de les fulles d'acant la situaria en el segle XVIII, i per tant, anterior a la data que recorda la família propietària.
Títol
Caixa amb calaixos, 1675-1800
Història de l'objecte
La primera referència que en tenim és de finals del segle XIX. La meva tia-àvia va néixer a Conesa (Conca de Barberà) i la caixa havia de ser per ella. L'origen familiar era força bo, encara que no acomodat, perquè el seu pare (el meu besavi) era cabaler. Per tant, tots els béns familiars van anar a parar a l'hereu. Eren una família senzilla, no estem segurs de què la caixa fos feta per encàrrec d'ells. Pensem que podria ser una compra de segona mà. No conservem cap document que n'expliqui res del seu origen (si existia, devia quedar-se-la la branca de l'hereu)
La meva tia-àvia va morir de part, d'ací que la caixa va anar a parar a mans del seu germà: el meu avi de qui vaig heretar-la. Ell va portar-la de Santa Coloma de Queralt cap a Igualada a l'anar-hi a viure i on la caixa va romandre uns 50 anys. Ara, des de fa uns 27 és a casa nostra a Cerdanyola del Vallès.
Lloc de producció
Lleida (Província)
Descripció física
Caixa amb calaixos de fusta. El frontis està dividit en tres plafons tallats amb fulles d'acant separats per dos monjos també amb motius vegetals. El plafó de la dreta obre amb porta i en el del centre es situa l'escut de pany de la tapa, que és llisa i construïda amb dues posts llargues. Les frontisses són de ferro i de pala.
El buc recolza sobre un sòcol motllurat amb una sanefa d'unglades i una de cinta. Les potes mostren un perfil en zig-zag.
En l'interior de la portella es situen tres calaixets superposats amb una decoració metòpes separades per unglades. Per sobre es situa un compartiment de la mateixa mida que els calaixets.
Caixa amb calaixos, 1675-1800 [caixa amb calaixos], 1675 - 1800
Número de l'objecte
[00115]
Nom de l'objecte
caixa amb calaixos
Notes descriptives
Tipus
Text raonat
Text
La propietat ens diu: No té cap inscripció ni restes de policromia. En heretar-la, estava pintada de negre amb pintura força basta. La tapa no és l'original, s'havia substituït (ningú recordava quan) perquè sembla que l'original es va podrir. La tapa i les frontisses no són originals. Un dels laterals també té un tros substituït (també des de fa molts anys) però, per sort, no va afectar el tros on la fusta està més treballada. Vàrem decapar-la fa uns 25 anys i ara és marró, com devia ser originalment. La tapa és de pi i la resta de la caixa crec que és roure.
La tapa superior sobre tipus llibre i pots veure, a mà esquerra, que té tot un espai completament buit. A mà dreta té 3 calaixos on (segons m'explicava la meva àvia) es podia anar guardant la llenceria de la núvia i d'altres pertinences menudes. A la part de dalt, sobre els calaixos, queda un espai on tenia, antigament, un calaix corredor sense tapa on es posaven objectes de més valor (malahuradament, no l'he vist mai).
La decoració frontal està dividida en tres espais delimitats per unes fornícules verticals (2) i la decoració és tallada a la fusta amb motius vegetals que representen fulles d'acant. Cada requadre està emmarcat amb una sanefa. A la part de sota, seguint tota la linia frontal i els dos laterals, presenta dos frisos que tenen regust medieval. Les quatre potes són bisellades i presenten com quatre pisos sobreposats. De vegades, he dubtat de què siguin originals. Trobo que haurien de ser urpes d'animal que em sembla lligarien més amb l'estil decoratiu de la caixa.
Tipus
Text raonat
Text
Responem a la propietat: És estrany que sigui de roure. Habitualment aquestes caixes són de noguera o en tot cas de fusta de ribera. De l'explicació interessant que fa, la tapa corredora en el compartiment no és habitual en els models antics. Si ho havia tingut alguna vegada, es devia posar més tard.
Efectivament, les potes no són originals.
Data de producció
1675 - 1800
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
