El treball va comptar també amb la col·laboració de moltes altres persones que van aportar informació de tots tipus, des d’historiadors locals a fusters i propietaris. Es van analitzar més de 200 mobles, la gran majoria en mans privades i la informació es va contrastar amb la procedent de documents i fotografies antigues.La investigació es va concretar en l’exposició El moble de l’Empordà al segle XVIII que tingué lloc a la Fundació Caixa Girona (setembre- novembre 2006) amb un catàleg (exhaurit) i, a més, per un extens i luxós llibre editat per la Fundació Mascort sota el títol Audàcia i Delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà (1700-1800) que identifica per primera vegada el reconegut moble de Torroella.

El llibre, escrit per Mónica Piera i amb fotografies de Susana Balaña, ens situa a l’Empordà del segle XVIII, repassa la seva estructura social i econòmica i dedica atenció als tallers de fusteria on es construïen els mobles i a les cases benestants on es lluïen. Quan s’arriba a l’anàlisi de les peces, la dissecció és total. Es detalla cada una les característiques de les peces, els materials, la construcció i; fins i tot, els secrets. Finalment, la gran aportació del llibre, que demostra la capacitat de concreció i anàlisis, és el capítol “classificació”, on s’organitza el mobiliari per àrees geogràfiques, separant l’Alt Empordà del Baix Empordà i definint el que realment es pot considerar moble de Torroella de Montgrí. Escrit en català, inclou la traducció al castellà i a l’anglès i recull al final del text els llistats de referències documentals.

Segons l’autora Audàcia és la qualitat que defineix una gran part del moble de Torroella de Montgrí i que li ha donat la merescuda fama: Cossos bombats, intensos jocs de motllures, atrevides formes mogudes amb la marcada ballesta trencada i els característics peus de voluta converteixen aquests mobles en els més escultòrics de tota la producció catalana del segle XVIII.