Associació per a l'Estudi del Moble

Fitxa tècnica

• Terme preferent

  Cedrela

• Notes d'abast

  Existeix amb freqüència un error en valorar les fustes anomenades vulgarment cedres, que es troben entre les fustes més valorades del món des de l'antiguitat. En general són duradores i aromàtiques. Algunes tenen llarga història en l'ús en la fabricació de cobertes i habitatges per la durabilitat natural, però cal aclarir que dins dels anomenats cedres hi ha diverses espècies i molta confusió; per exemple, el cedre de l'Himàlaia és el Cedrus deodara, una conífera de la família Pinacea, també ho és l’anomenat cedre de l'Atles (Cedrus atlantica o cedre del Líban), que de vegades alguns autors consideren una varietat o subespècie del cedre del Líban Cedrus libani var. atlantica (Endl.) Hook.f. o Cedrus libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab., o també una espècie diferent, Cedrus atlantica (Endl.) Manetti ex Carrière, segons l'autoritat botànica a què es recorri en els tractats botànics i florals. També és una conífera el cedre de Xipre, que és el Cedrus brevifolia, i totes aquestes espècies tenen característiques molt similars i són fàcils de treballar. Però dins d'aquestes característiques d'ús i aromàtica hi ha el cedre americà, també anomenat cedre espanyol, cedrela mexicana, C. fissilis, però no tenen res a veure amb els anteriors quant a origen botànic, ja que pertanyen a un grup totalment diferent. Aquests cedres, com la nostra mostra, són frondoses de la família de les Meliacees que sovint es comparen amb la caoba, tot i ser més lleugers que aquesta última i que hi hagi una estructura diferent i fàcil de distingir entre tots dos.

• Identificador

  64

• Definicions

  Nom científic

  Cedrela Spp. (Cedrela fissilis, Cedrela Guianensis A. Juss, Cedrela Odorata L., Cedrela Mexicana M.J. Roem )

  Nom comú

  Cedrela (Cat), Cedro, cedro real, cedro español (Es), American cedar (En), Cédre rouge (Fr)

  Família

  Meliaceae

  Procedència

  Amèrica Central i Amèrica del Sud

  Distribució geogràfica

  Des de Costa Rica fins a l’Argentina, el Carib i Antilles

  Color

  La fusta del cor varia del gris rosat pàl·lid al marró vermellós amb ratlles pronunciades i una alta brillantor daurada; clarament delimitada de l’albeca de color blanquinós o de color rosa groguenc. La fusta dels arbres més joves tendeix a ser més clara i s’enfosqueix amb el temps.

  Fibra

  Recta, en alguna ocasió entrellaçada.

  Gra

  Mitjà.

  Duresa

  Janka 600 lbf (2,670 N).

  Densitat

  Lleugera, amb un pes mitjà que se situa entre els 490-520 kg/m3 al 12% d'humitat.

  Durabilitat

  La fusta de cedre és de forma natural resistent a l'atac de fongs i insectes, i està per tant catalogada com a durable, gràcies a la resina. És apta per a l'ús en exteriors.

  Impregnabilitat

  Fusta del cor de poc a gens impregnable. Albeca de ben a mitjanament impregnable.

  Usos

  Mobiliari de qualitat, tant interior com exterior, xapes de fusta natural, construcció de cases, instruments musicals, artesania —caixes de cigars, joguines—, fabricació d'embarcacions i de taüts.

  Preu/disponibilitat

  Preu moderat però probablement és difícil d’aconseguir. No hi ha evidencia de l’existència de partides de fusta certificada. No és una espècie en perill d’extinció si bé els ambientalistes aconsellen no fer servir fustes de boscos antics.

  Propietats tecnològiques

  ● serradura - fàcil. La resina pot fer que les serres s’embrutin i quedin poc afilades. Desgast de les serres normal. S'hi poden utilitzar serres d’acer o d’aliatges. ● Bones aptituds per a l’obtenció de xapes per al desenrotllament o el tall a la plana. ● mecanitzat - no presenta problemes encara que es poden produir trossets de fibres. ● Per a un bon ribotejat, es recomana reduir l’angle d’atac de les ganivetes al 20º. ● Difícil de trepanar. ● encolat - fàcil però la presència de resines pot requerir que s’hagi de tractar abans, la superfície ● clavat i cargolat - no presenten problemes ● Abans d’aplicar-hi acabats és important tapar els porus.