Associació per a l'Estudi del Moble

Fitxa tècnica

• Terme preferent

  Pi melis

• Notes d'abast

  La fusta de pi melis és una fusta molt valorada dins del món de la construcció. Va ser importada a Espanya en grans quantitats per a la fabricació de bigues i estructures. La fusta de Mobila, engloba diferents fustes de pi amb característiques similars: Pinus tadea (pi tea, pi melis), Pinus Elliottii, Pinus Mitis, Pinus Echinata. La denominació de fusta de mobila té l'origen al port que amb més freqüència s'utilitzava per importar aquestes fustes. Aquest és el port de Mobile a Alabama (EUA). En algunes zones d'Espanya, com per exemple a la zona de Llevant, és molt buscada. Es tracta de l'espècie que es va utilitzar per aixecar cases segles enrere i que encara segueixen dretes. A més, és considerada per molts artesans i professionals una excel·lent matèria primera. Es fa la distinció entre la mobila antiga i la nova, ja que abans es treia d’espècies de desenes d’anys i la seva fusta era molt més densa i estable. Avui només es pot trobar recuperada. Aquesta és una mostra recuperada d'una biga de finals del segle XIX-principis del XX. Precisament a Espanya aquests pins que tenen tan marcada la diferència de la fusta primerenca de la tardana (encara que siguin diferents espècies de pins) s'anomenen de diferent manera segons la regió, per exemple: a la zona de Catalunya i Balears es denomina pi melis, a Canàries Pino tea, i a la zona de València pi mobila. A la pràctica són pocs els que en coneixen o n'empren el nom comercial pilot. El terme "melis" s'origina en el vocable francès Mélèze d'Europe (que correspon a les espècies de Larix). L'escassetat de fusta del gènere Larix va propiciar que fustes comercialment esteses, com el pi groc del Sud, entre altres, absorbís la denominació, sense que això signifiqui que aquest tipus de fusta s'hagi de prendre com a patró característic del nom Pino melis. El terme tea surt del centre de l'arbre, que, a causa de la seva resina, pot cremar fàcilment i coincideix que el Pinus taeda és molt resinós; el terme "mobila" té l'origen en el port de Mobile des d'on s'exportava la fusta de pins del sud cap a Espanya, entre altres destinacions.

• Identificador

  32

• Definicions

  Nom científic

  Pinus sp. (Pinus taeda L., Pinus sylvestris)

  Nom comú

  Pi melis (Cat), Pino melis, Pino tea (Es), Pine (En), Pin (Fr)

  Família

  Pinaceae

  Procedència

  Sud-est dels Estats Units i sud-est d'Amèrica del Sud

  Dist. geogràfica

  Europa, Euràsia i Amèrica

  Color

  L'albeca és de color blanc esgrogueït o groc clar. El durament del tronc va des d'un groc ataronjat a un marró vermellós.

  Fibra

  Recta entrellaçada.

  Gra

  Gruixut / bast.

  Duresa

  Tova, 2,4 al test de Monnin.

  Densitat

  Semilleugera, 400-610 Kg/m3 al 12% d’humitat.

  Durabilitat

  Mitjanament duradora davant els fongs, susceptible a l’atac d’insectes.

  Impregnabilitat

  L’albeca és poc impregnable però la fusta de cor és impregnable.

  Usos

  Cases i vaixells de fusta, fusteria d'interior i ebenisteria, pals i travesses, tarimes i parquets, instruments musicals, franel·la vegetal, combustible, carbó vegetal i biomassa, pasta de paper, paper kraft, taulers de contraplacat, aglomerats i xapes

  Preu/disponibilitat

  Potser la trobem a un preu moderat per tractar-se de fusta de pi, tot i que les de més qualitat són estimades dins del grup de "pins grocs del sud" que per tant es cotitzen a un preu més alt. Les masses forestals, la producció i l'exportació són importants.

  Propietats tecnològiques

  ● serradura - fàcil, excepte quan hi han dipòsits de resina ● mecanitzat - fàcil, segons la quantitat de nusos i resina de la peça ● encolat - complicat quan existeix resina ● acabat - complicat per la resina. Necessari un producte de preparació. ● clavat i cargolat - necessita trepant previ