Un privilegi poder visitar l’exposició “El Afán Moderno” acompanyats pels seus comissaris, Pedro Feduchi i Pedro Reula que ens explicaran com l’estil modern es va imposar a Espanya donant lloc a una transformació en l’arquitectura, el mobiliari, la publicitat i espectacles de les grans ciutats espanyoles, entre altres.

Diuen els seus comissaris:
“Els mobles a Espanya durant els anys trenta són els principals protagonistes d’aquesta exposició. I si parlem de mobles, també ho fem dels interiors on es van instal·lar. Interessar-se pels espais destinats al mobiliari significa contextualitzar i donar sentit a cadascuna de les peces. D’aquesta manera, l’arquitectura, les arts o la il·lustració amplien la vista panoràmica d’aquesta mostra i d’aquest concepte tan abstracte, però al temps tan transparent, com és el de la modernitat.”

El CEDEX constitueix un dels edificis més singulars i carismàtics de la llarga trajectòria professional de l’arquitecte Miguel Fisac. Representa un dels primers intents de proposar el formigó armat com únic material constructiu. També és el primer en Madrid que aconsegueix cobrir un espai adovellat amb bigues de formigó, pretesat amb armadures posteses amb una llum de 22 m, ansí com dels primers de la capital d’Espanya en ser acabats en formigó vista.

Fisac va cuidar fins a l’últim detall. Va dissenyar taules, cadires, butaques, picaports i fins i tot, la forma de l’escaiola dels sostres per proporcionar confort acústic. D’altres elements que no va dissenyar personalment, va intentar que fossin d’autors avantguardistes. Per tant, veurem a més, murals ceràmics i pintures de Juan Ignacio Cárdenas, cadires de Harry Bertoia, butaques de Mies van der Rohe i baixos relleus de Pablo Serrano. Ens rebrà la Sra. M. Isabel Berga Cano. Relacions institucionals. Directora de Programa. Laboratori d’Hidràulica.

Manuel González-Longoria s’havia convertit en un respectat financer de la ciutat i a 1888, encarrega la construcció de la seva casa palau a l’arquitecte José Marañón Gómez-Acebo, autor de l’Hospital Reina Victoria.  Va ser una obra ràpida i, el 1890, la família ja hi era instal·lada. El 1925 va instal·lar-hi la seva seu del “Colegio Notarial de Madrid”, entitat a la qual devem la bona conservació actual de l’edifici.

L’arquitecte escollit per fer la reforma, va ser el Sr. Vicente Agustí Elguero, qui va saber respondre a les necessitats de la institució conservant tot el que tenia valor artístic.

Acompanyats pel Sr. Fernando Marco de la Hoz. Oficial Mayor, veurem estances d’estils neoclàssic, Luis XVI o neogòtic, ansí com pintures ornamentals de influencia clàssica. La peça fonamental és el conjunt de pintures murals del sostre, obra del pintor valencià Salvador Martínez Cubells.

Fundat el 1931, va ser la primera cocteleria d’Espanya. El barman Perico Chicote va encarregar la decoració Art déco, que encara es conserva intacta, al famós arquitecte de l’època, Luis Gutiérrez Soto.

Entre finals de 1920 i principis de 1930, l’arquitectura historicista dona pas al racionalisme, un nou estil influït pels moviments d’avantguarda que s’estenien per Europa: Art déco, Bauhaus, Secessionisme o l’Expressionisme de Mendelsohn.

A Espanya, la promoció d’aquest moviment l’encapçala el grup denominat Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATEPAC). Encara que allunyat del mateix i amb matisos molt personals, l’autor d’alguns dels edificis més representatius del racionalisme madrileny serà Luis Gutiérrez Soto. Madrid. (1900-1977).