Bedoll (Cat), Abedul (Es), European Birch (En), Bouleau Européen (Fr)
Notes d'abast
És una fusta fina i de color clar. La seva tonalitat va estar molt de moda a finals del segle XIX i principis del XX gràcies als estils Liberty, Art Nouveau o modernisme. La seva aparença és molt uniforme ja que no té una veta gaire definida.
Notes històriques
Històricament la fusta de bedoll, igual que el pi i altres fustes de ribera, ha passat desapercebuda en la construcció de mobiliari. L'ús més habitual del bedoll ha estat en la construcció dels interiors i les estructures dels mobles.
Tanmateix, abans d'iniciar-nos en la contextualització de l'ús històric del bedoll, cal puntualitzar la denominació de fusta de ribera. Prenem les paraules de Josep Mainar a El Moble Català per esclarir l'embolic sobre la nomenclatura de la fusta de ribera i la relació d'aquesta amb el bedoll (MAINAR 1976: 7): "El tracte continuat i l'estudi habitual dels vells mobles han fet que puguem afirmar que la fusta a què els documents es refereixen és la de bedoll; i que amb el mot "àlber" hom ha denominat especies que abasten els diversos arbres de ribera; així, doncs, al llarg dels textos caldrà entendre bedoll on diu àlber o alba."
Des de la baixa edat mitjana (segle XIV-XV) l'ús de la fusta de bedoll fou bastant freqüent. Els mobles més importants de l'època medieval són l'arca, la caixa i el cofre, mobles contenidors dels béns familiars, en una societat on la possessió d'objectes béns era un signe benestant. Aquests estaven construïts amb fusta d'avet, xiprer o bedoll. La decoració podia ser a base de talla, com podem apreciar en una documentació escrita del 1457 recollida per Mainar: "un mig cofre de fusta dalber bossellat de fora e pintat de fullatges ab senyal de aguilà" (MAINAR 1976: 33). Veiem doncs que el bedoll, com que és una fusta tova, permetia una decoració a base de talla en filigrana. D'altra banda, el bedoll també s'emprava per al mobiliari policromat, sobretot de la zona del Mediterrani i especialment a Catalunya (RODRÍGUEZ 2006: 22). Entre aquest mobiliari cal destacar la tipologia de la caixa de núvia catalana policromada, normalment construïda amb fustes de ribera, i, seguint la teoria de Mainar, probablement la gran majoria podrien haver estat fetes amb fusta de bedoll. La documentació catalana també cita tinells de fusta d'àlber, bedoll i noguera de mitjans del segle XIV a mitjans del XVI (MAINAR 1976: 49).
Una altra tipologia de moble on probablement s'emprava la fusta de bedoll són les arquetes amatòries catalanes del segle XV. Aquestes eren petits recipients destinats a contenir presents i objectes valuosos relacionats amb el festeig. La decoració s'hi realitzava aplicant l'estucat d'influència italiana sobre la fusta del petit contenidor. Els relleus d'estuc daurat representen escenes d'amor cortès i del matrimoni. La fusta de bedoll, i en general la fusta de ribera, oferia una bona base, prou porosa per adherir l'estucat.
A partir del Renaixement, i fins avui, el bedoll passà a ser una fusta secundària, relegada a les estructures i els interiors. Aquest fet va ser propiciat per les noves tècniques de construcció i la revolució del segle XV, la marqueteria. Aquest recobriment de fulloles de colors i altres materials requeria una base manejable, tova i apta per a l'emmetxat, i el bedoll oferia aquestes característiques.
Als centres rurals, la fusta de bedoll, i en general les fustes locals de cada indret, s'aprofitaven per a la construcció del mobiliari d'ús diari (cal recordar que no era habitual un gran nombre de mobles dins l'habitatge, i en la majoria dels casos eren multifuncionals i plegables). Veiem un exemple d'aquest fet en la documentació escrita de l'època datada de 1567: "una taula de fusta de àlber viada i orlada de faxes de noguer ab dos frontisses i ab sa tisorea de fusta de àlber ab sa cadena".
D'altra banda, el bedoll també s'emprà per tenyir la vaqueta de Moscòvia, coneguda també com pell de Rússia. La vaqueta de Moscòvia provenia de la zona eslava i era un material molt apreciat a causa de la seva procedència exòtica, aplicat a objectes de luxe i especials. Les pells es tenyien del característic to vermellós mitjançant un procés de banys amb oli de bedoll i salze. A Catalunya ja hi ha constància de l'ús de la vaqueta de Moscòvia a partir de mitjans del segle XVII arran de les importacions d'Orient i de l'Atlàntic (CATÀLEG 2019: 46-47).
En el transcurs del segle XVIII foren molt populars els llits policromats. La producció més famosa avui dia són els coneguts llits d'Olot. Tot i que no fou l'únic centre productor d'aquesta tipologia, és actualment el més conegut. Els capçals per policromar es construïen generalment sobre fustes toves, com l'àlber negre o blanc i el bedoll (MESTRES; PIERA 1999: 149-150).
Durant el segle XIX la fusta protagonista en el mobiliari català fou la caoba. Tot i això, els nous corrents estilístics provinents d'Europa, com el Carles X francès i el Bierdermeier austríac començaren a influenciar la producció de mobiliari catalana. Alguns mobles catalans van combinar les fustes clares, entre elles el bedoll, amb fustes més fosques, com la caoba i el palissandre (MESTRES; PIERA 1999: 149-150).
Puntualment, durant el modernisme també es va emprar la fusta de bedoll combinada amb altres fustes nobles com la caoba o la noguera. Tanmateix, fou més freqüent l'ús del bedoll en les marqueteries modernistes que com a fusta principal.
Bedoll (Cat), Abedul (Es), European birch (En), Bouleau européen (Fr)
Família
Betulaceae
Procedència
Europa, inclosa la Gran Bretanya, parts del nord d’Àsia
Dist. geogràfica
Europa, nord d'Àsia i zones nord-est i pacífic-nord-oest dels Estats Units i el Canadà.
Color
Varia del blanc-groguenc al blanc ataronjat pàl·lid.
Fibra
Recta amb ondulacions. Mitjanament nerviosa.
Gra
Fi.
Duresa
Semidura - 2,7 -5,3 al test de Monnin.
Densitat
Semipesant - densitat aproximada de 640-660-670 kg/m³.
Durabilitat
No duradora davant l'atac de fongs i insectes. És recomanable per tant aplicar-hi sempre tractaments. El seu ús en exteriors no és adequat.
Impregnabilitat
Varia d’impregnable a mitjanament impregnable tant a l’albeca om a la fusta del cor.
Usos
Tauler contraplacat, xapes decoratives, fusteria d'alta qualitat, mobiliari —calaixos, bastidors i d’altres elements—, torneria, escultura, articles esportius i pasta de paper.
Preu/disponibilitat
Econòmica a les zones on és abundant, és a dir, Europa. És més fàcil d’aconseguir com a taulers contraxapats que com a taulons sòlids. Les seves masses forestals, produccions i exportacions són estables.
Propietats tecnològiques
● xapes - sí. Les aptituds per a l’obtenció de xapes per desenrotllament i per tall a la plana són bones.
● mecanitzat - fàcil (encara que té tendència a fer pelusses i esmussar les eines), desafilat dels útils normal.
● encolat - fàcil
● clavat i cargolat - fàcil
● acabat - fàcil
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
