Boix (cat), Boj (Es), Box Wood(En), Buis Commun (Fr)
Notes d'abast
El boix és una fusta de color groc, amb vetes molt poc marcades (de vegades no es pot diferenciar l’albeca de la fusta del cor). És molt comú a Europa. La seva aplicació en el moble s'ha utilitzat tradicionalment per a marqueteria en petites figures de xapa o en incrustacions de filets decoratius.
Notes històriques
La fusta de boix s'ha emprat històricament com una fusta decorativa, és a dir, gràcies a la seva duresa, flexibilitat i tonalitat clara s'ha aplicat mitjançant tècniques de marqueteria sobre fustes més fosques, creant contrastos i jocs cromàtics. Ha estat una fusta aplicada al moble més amb intenció decorativa que constructiva.
Tanmateix, cal destacar l'ús en massís en el faldistori de Sant Ramon ubicat a la catedral de Roda d'Isàvena del primer quart del segle XII. La peça està construïda amb fusta de boix tallada, formada per quatre peces unides amb una ròtula central que permetia plegar la cadira i transportar-la. L'excepcional peça fou robada l'any 1979 per Eric el Belga i posteriorment desmuntada per facilitar-ne la venda. Actualment, se n'han pogut recuperar algunes parts, com les talles de caps de bèstia dels extrems superiors.
Ja des del segle XV trobem l'ús del boix aplicat en marqueteries. Sabem per l'inventari d'Alfons el Magnànim que posseïa almenys un tauler d'escacs fet amb fusta de ginjoler i de boix (MAINAR 1976: 49).
Amb el Renaixement, i en gran manera a Itàlia, es perfecciona i es difon el que podríem denominar la tècnica intrínseca del moble de fusta: la marqueteria o tarsia . Amb aquest avenç tècnic i estilístic que permeten els diferents tipus de marqueteries (tarsia en bloc, granadina o tarsia a toppo, pinyonet, marqueteria pictòrica, etc.) s'estén l'aplicació del boix al mobiliari.
A finals del segle XVI, el moble català se singularitza per una nova forma decorativa que apareix arran de la influència islàmica: la tècnica de la marqueteria de pinyonet, coneguda també com a gra d'arròs. Aquesta es produeix normalment sobre fusta de noguera mitjançant la incrustació de palets d'os o de fusta de boix de forma rombal o triangular formant motius geomètrics que podien ser rivetats amb filets de boix (MESTRES; PIERA 1999: 61). L'aplicació d'aquests motius decoratius podia ser en seccions formant un tema circular amb motius concèntrics o en figura d'estrella (MAINAR 1976: 99). La marqueteria s'aplicà freqüentment a les tapes d'arquimeses i les caixes.
Durant el segle XVI la tarsia és la tècnica principal per al molts mobles catalans de bona qualitat. La tècnica es va anar perfeccionant per optimitzar la productivitat i els artesans van cercar una nova manera de realitzar les decoracions de tarsia: la coneguda tarsia a toppo a Itàlia i tarsia cartoixana o marqueteria de cadeneta a Catalunya. La tècnica consistia a encolar un bloc de llistons dels materials que es volien embotir, de manera que en tallar-los transversalment s'aconseguien les fines seccions del motiu desitjat, les quals només calia embotir o encolar a la base (MESTRES; PIERA 1999: 61).
Durant el segle XVII el barroc va imposar nous materials i fustes exòtiques per a les marqueteries (banús, palissandre, carei, ivori, etc.) i les aplicacions de boix es van relegar a les peces més econòmiques (MESTRES; PIERA 1999: 89).
En línia amb el segle anterior, el segle XVIII, considerat el segle d'or del moble català, va atorgar a la fusta de boix un protagonisme secundari en la producció de mobiliari. L'aplicació en filet lineal per remarcar els perímetres i perfils i el filet figuratiu eren les opcions decoratives amb boix més habituals. Tot i això, gran part de les caixes catalanes d'aquest període i alguns mobles van aplicar embotit de boix en marqueteria plena amb representacions de cors, edificis, gerros, ocells i elements vegetals, entre altres motius decoratius.
El modernisme va explorar la tècnica de la marqueteria arribant a la creació de peces excepcionals que contenien una gran quantitat de fustes, amb les quals aconseguien escenes d'una gran paleta cromàtica
Boix (Cat), Boj (Es), Box wood(En), Buis commun (Fr)
Família
Buxaceae
Procedència
Sud d’Europa
Dist. geogràfica
Europa, exclós el Mediterrani, Mediterrani incl. el nord d'Àfrica i Orient Mitjà, Àsia temperada, l'Índia, Pakistan, Sri Lanka (B. sempervirens), Àfrica del Sud (B. macowani).
Color
Crema groguenc, que s'enfosqueix lleugerament després de l'exposició al sol. La fusta del cor no es distingeix fàcilment de l’albeca.
Fibra
Recta o entrellaçada.
Gra
Fi.
Duresa
Molt dura. Amb un 9,0 al test de Monnin.
Densitat
Molt pesant. Té una densitat aproximada de 975 kg/m3 al 12% d'humitat.
Durabilitat
Duradora pel que fa a la humitat, mitjanament duradora a l'atac d’insectes i alguns fongs.
Impregnabilitat
Impregnable, tant a la fusta del cor com a l’albeca.
Usos
Estris de cuina, parts d’instruments musicals, petites talles (hi destaquen les figures d’escacs per tradició), tornejats, decoració de mobiliari en xapes, blocs de gravats, eines manuals.
Preu/disponibilitat
El preu de la fusta de boix normalment és alt. Com que l'arbre és petit i tan ramificat, no produeix taulers grans. Això també en limita els usos. Els subministraments de boix són molt limitats i és difícil trobar-ne fusta certificada, encara que amb permisos se la pot trobar procedent de zones forestals.
Propietats tecnològiques
● serradura - difícil
● xapes - Si. Bones aptituds per a l’obtenció de xapes per a tall a la plana.
● mecanitzat - difícil.
● raspallat - difícil per presència de fibres entrellaçades que el dificulten
● encolat i acabat - fàcil
● clavat i cargolat - una mica difícil. Necessita perforador previ.
● acabats - fàcil. Tot i que puntualment els dipòsits de goma poden afectar.
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
