La bubinga és una fusta de molta qualitat. És resistent i molt decorativa. De vegades se la compara amb el palissandre però és més complexa de treballar.
Notes històriques
Generalment, des del segle XIX l'aplicació de la fusta de bubinga ha sigut en marqueteries i xapats RODRÍGUEZ 2006: 68). Sobretot en el modernisme, la bubinga fou emprada en les marqueteries i formava part del grup de fustes dels rosats i vermellosos, juntament amb altres fuses com l'amboina, la caoba d'Àsia, de Cuba, el carreto, el cirerer, l'om, el pal rosa o el xiprer (MAINAR 1976: 335).
El Congo, Àfrica Central, Libèria, Nigèria, el Camerun i Gabon
Color
Marró vermellós amb vetes vermelles o porpra. Albeca de tons vermells clars.
Fibra
Recta, entrellaçada, irregular. Amb molt de nervi.
Gra
Fi, uniforme.
Duresa
Dura.
Densitat
Pesant i densa.
Durabilitat
De bona a mitjana davant fongs i tèrmits.
Impregnabilitat
Fusta del cor no impregnable i albeca impregnable.
Usos
Mobiliari de qualitat, ebenisteria, xapes decoratives, mànecs de ganivets, marqueteria, fusteria interior i exterior
Preu/disponibilitat
Moderat però no econòmic segons el dibuix.
Propietats tecnològiques
● serradura fàcil. El desgast de les serres és molt ràpid. Es recomanen serres estrellades i equips de gran potència.
● bones aptituds per a l’obtenció de xapes per tall a la plana
● mecanitzat sense problemes. Requereix equips de gran potència.
● excel·lents aptituds per al corbat
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
