Generalment la fusta de cedre és lleugera, fàcil de treballar, de tonalitats vermelloses i posseeix una flaire característica a causa de la resina. Aquestes són característiques generals de l'espècie, però cal considerar que sota el nom de cedre es fa referència a diverses subespècies, cadascuna de les quals amb les seves particularitats. Els cedres tenen alt impacte en la indústria fustera per a la construcció en general, així com en la utilització de la seva resina com a matèria primera de pintures, quitrà i creosota.
Definicions
Nom científic acceptat
Cedrus deodara
Noms vulgars
Cedre de l’Himàlaia (Cat), Cedro del Himalaya, cedro deodar (Es), Himalayan Cedar, deodar (En), Cédre de l’Himalaya (Fr)
Família
Pinacea
Procedència
Himàlaia i Afganistan
Distribució geogràfica
Des de l'Afganistan fins al Nepal i Europa
Color
Color de l'albeca, blanc groguenc. La fusta del cor és marró clar i s'enfosqueix amb el temps.
Fibra
Recta, de mitjanament a poc nerviosa.
Gra
Variable, de fi a mitjà.
Duresa
Sense dades.
Densitat
Fusta semipesant, 580 kg/m³.
Durabilitat
Bastant bona. L'albeca és sensible als insectes xilòfags i als fongs.
Impregnabilitat
Fusta del cor poc impregnable.
Usos
Fusteria exterior i interior, mobiliari, fusteria d'armar, travesses de ferrocarril.
Preu/disponibilitat
Masses forestals i produccions estables.
Propietats tecnològiques
● serradura sense dificultats. Poden sortir problemes per nusos i resina.
● xapes - possible però no viable per la gran quantitat de nusos
● mecanitzat sense dificultats, segons la quantitat de nusos i resina de la peça
● encolat i acabat amb dificultats
● clavat i cargolat sense dificultats
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
