La fusta de cirerer és una fusta frondosa de certa qualitat (i de les més vistoses), que destaca pel color vermellós. És reconeguda actualment pel característic vinçat i la facilitat per ser treballada.
Notes històriques
"Històricament, sobretot a Anglaterra i Amèrica, la fusta de cirerer ha estat susceptible a tints per assimilar-la a la caoba (MAINAR 1999: 28). En general ha estat una fusta emprada en mobles de luxe destinats a les classes benestants.
A partir del segle XVII a Espanya —sobretot a Catalunya— i a Itàlia s’ha emprat en xapats i marqueteria, tot i que també és apta per a mobles de fusta corbada i contraxapat (RODRIGUEZ 2006: 103).
A El moble català, Mainar fa una descripció del conjunt de mobiliari que trobem al Palau Moja a la Rambla amb Portaferrissa de Barcelona. Com és habitual des del segle XVIII el cadiratge és la tipologia més nombrosa, la gran majoria de caoba. Tanmateix, en un estrado i alcova trobem un cadiratge de trenta cadires i un canapè realitzats amb fusta de perera i cirerer, amb acabat envernissat i entapissades amb domàs carmesí. Com és típic, també disposaven d’un entapissat de cada dia, en aquest cas d’indiana (MAINAR 1976: 205-206).
El segle XVIII és considerat el segle d’or del moble a Catalunya. Durant aquests anys la ciutat de Barcelona va créixer demogràficament i econòmicament, i això va dur a una demanda de fusters per moblar els interiors benestants dels barcelonins. Els fusters del segle XVIII van desenvolupar magnífics treballs de marqueteria, sobretot en calaixeres. La selecció de fustes era molt acurada i normalment s’hi empraven fustes locals, entre les quals trobem el cirerer (MESTRES; PIERA 1999: 157). N'és un excepcional exemple la calaixera amb escaparata que es troba en la col·lecció de la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí, que és una manufactura barcelonina amb marqueteria de noguera, cirerer, taronger i olivera (CREIXELL I CABEZA 2010: 43).
Tot i que el segle XIX català comença a substituir la caoba per la xicranda, la imitació del cirerer amb tonalitat caoba encara era una pràctica habitual (MAINAR 1976: 240). Piera i Mestres a El moble a Catalunya estudien l’inventari del taller de Josep Vidal, que és un reflex dels mobles que es produeixen a Barcelona durant el primer quart de segle. A l’inventari hi trobem, entre altres mobles, «catres de cerezo».
Durant el segle XIX el consum de fusta de cirerer va augmentar, de la mateixa manera que es va incrementar la producció de mobiliari, gràcies a les noves tecnologies industrials (MESTRES; PIERA 1999: 219).
En el modernisme, la fusta de cirerer fou prou emprada en les marqueteries i formava part del grup de fustes dels rosats i els vermellosos (MAINAR 1976: 335) tot i que també trobem peces en massís.
"
Cirerer (Cat), Cerezo (Es) (Silvestre o acedo), Cherry (En) (Sweet, sour cherry), Merisier (Fr)(Cerisier des bois, marasca)
Família
Rosaceae
Procedència
Europa
Distribució geogràfica
Tot Europa, Illes Britàniques, Àsia Oriental i Africa del Nord
Color
Albeca rosada clara i fusta del cor de color marró vermellós a vermell. S’enfosqueix amb la llum.
Fibra
Recta.
Gra
Fi a molt fi.
Duresa
Semidura, amb un 4,3 en el test de Monnin.
Densitat
Fusta lleugera, té una densitat aproximada de 620 kg/m3 al 12% d'humitat.
Durabilitat
És susceptible a l'atac de fongs i té resistència mitjana enfront d'insectes xilòfags. Per tant, cal la utilització de tractaments.
Impregnabilitat
Albeca impregnable. Fusta del cor no impregnable.
Usos
Mobiliari i ebenisteria, en petites dimensions. Xapes per a recobriment decoratiu. Taulers contraxapats, tornejats i fusteria d’interior.
Preu/disponibilitat
Creix abundantment a Europa i el seu futur no està amenaçat. No s’aconsegueix fàcilment. Preu moderat a Europa.
Propietats tecnològiques
● serradura - sense dificultats
● bones aptituds per a l’obtenció de xapes tallades a plana
● al mecanitzat, el rom de les eines és normal
● encolat - pot ser problematic amb coles àcides
● acabat, clavat i cargolat - sense problemes
● als interiors no es comporta bé davant grans canvis de temperatura i humitat
● les úniques dificultats poden sorgir durant el tenyint, ja que de vegades hi poden sortir taques a causa del gra fi i proper. Es recomana un segellador de poliment.
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
