La paraula fagus prové del grec i significa "menjar", ja que hi ha moltes parts del faig comú que són comestibles. D'altra banda, la paraula sylvatica fa referència al bosc on habita, i en llatí tenim la paraula silva, que significa selva.
Durant segles ha estat una fusta deixada de banda, a causa del mal comportament enfront de la humitat i la "superioritat del roure".
Notes històriques
Habitualment, durant la història del moble la fusta de faig s'ha emprat en massís. Durant el segle XVI a Espanya, durant el regnat de Felip II, es menciona la fusta de faig en alguns mobles, tot i que no va ser mai la fusta principal constructiva.
Durant el segle XVII un dels principals mobles de l'habitatge i el palau era el llit. La importància d'aquest moble residia en el parament tèxtil que el recobria, perquè el teixit era més costós i valuós que la fusta. Normalment, era fet de peces desmuntables i transportables, ja que era un moble de representació que calia dur allà on el propietari requeria. La construcció dels llits d'aquest període es realitzava en bastiments que podien ser de posts normalment de fusta de faig. A finals de segle n'apareixen alguns de rics amb fustes més preuades, com el roure, la noguera o el palissandre en casos excepcionals, com en el del rei Carles II (AGUILÓ 1990: 128).
Durant el segle següent la fusta de faig, juntament amb la de noguera, continuarà sent emprada en mobles utilitaris i d'acoblament, sobretot als seients i consoles, entre altres (RODRÍGUEZ 2006: 191). A més, analitzant els tributs que pagaven els artesans, sabem que la fusta de faig, entre altres com la noguera, l’àlber blanc, l’arrel d’olivera, el freixe, etc., erA DE les fustes més utilitzades en els tallers de mobiliari de Madrid (RODRÍGUEZ 2006: 191).
Des dels anys trenta del segle XIX el moblista prussià Michael Thonet va començar a experimentar amb la tècnica de la curvatura de fusta. Va perfeccionar la tècnica tractant amb banys de vapor fusta de faig i corbant-la amb motlles de metall. Amb aquesta tècnica innovadora es produïen peces amb formes corbes que s'acoblaven amb cargols. Aquest procediment va permetre als germans Thonet produir mobiliari senzill, econòmic i de qualitat a un cost relativament baix i posicionar-se com la principal firma del sector. Altres empreses, com Jacob & Josef Khon o D.G. Fills de Fischel, també van produir aquest tipus de moble d'origen vienès. Aquesta tipologia de mobiliari realitzada amb fusta de faig va tenir un gran acolliment a Catalunya, en part per l'Exposició Universal del 1888 (MESTRES; PIERA 1999: 273). Per exemple, la firma Jacob & Josef Khon distribuïa mobles a través d'una xarxa molt extensa d'establiments repartits a les principals capitals d'Europa, i en el cas de Barcelona va arribar a obrir-ne dos, un al carrer Elisabets i posteriorment un altre a la plaça Catalunya (CASANOVA 2014: 337).
Definicions
Nom científic
Fagus sylvatica L.
Nom comú
Faig(cat), Haya (Es), Beech(En), Hêtre Commun(Fr)
Família
Fagaceae
Procedència
Europa
Dist. geogràfica
Tota Europa
Color
Marró clar, cremós, de color blanc a rosa pàl·lid, de vegades amb àrees vermelloses cap al cor.
Fibra
Recta, mitjanament nerviosa amb radis llenyosos visibles a la secció tangencial, distribuïts irregularment en curtes línies fusiformes.
Gra
Fi a mitjà, uniforme i consistent.
Duresa
Semidura, 4.0 en test de Monnin.
Densitat
Pesant, aproximadament 690-710-750 kg/m³.
Durabilitat
No duradora. Es podreix fàcilment en contacte amb la humitat i és sensible a l'atac d'insectes i fongs. És indispensable aplicar-hi tractaments protectors.
Impregnabilitat
Impregnable tant l’albeca com la fusta de cor.
Usos
Ebenisteria, fabricació de mobles, eines agrícoles i instruments musicals. També, per a la fabricació de paper.
Preu/disponibilitat
Econòmica. Preu competitiu donada l’abundància a causa de plantacions sostenibles. Fàcil de trobar.
Propietats tecnològiques
● serradura - difícil. El principal problema a la serradura és el caràcter nerviós de la fusta. Es recomana tallar, girant després de cada tall, per alliberar les tensions. Per a la serra de cinta es recomana velocitat de tall de 45m/s i gruix de 0,5 mm. Per a la de disc, una velocitat de 55m/s.
● xapes - sí. Bones aptituds per l’obtenció de xapes per desenrotllament o per tall a la plana. Per gruixos superiors a les 20 dècimes de mm es recomana estufar la fusta prèviament.
● mecanitzat - fàcil
● encolat i acabat - fàcil
● clavat i cargolat - una mica complicat. Es recomana perforador previ.
● bona aptitud per corbar
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
