La fusta de perera és una fusta de qualitat, molt popular a Europa i que s'utilitza principalment en interiors. És habitual tractar aquesta fusta amb vapor per alterar-ne el color i fer-lo tornar una mica més rosa. Si es tenyeix de color fosc pot ser utilitzada com a substituta del banús.
Notes històriques
La perera és considerada un arbre fruiter, de manera que sovint a la bibliografia i la documentació apareix com a fusta de fruiter sense especificar si es tracta de perera o alguna altra fusta d’arbre fruiter, com el taronger, per exemple. Sovint, la perera ha estat una fusta molt adequada per modelar, tornejar i ebenitzar, es a dir, per tenyir de negre per imitar la preuada fusta del banús (RODRÍGUEZ 2006: 266-267).
Les arquimeses del Renaixement català es construïen amb fusta de bedoll, ja que era més fàcil aplicar-hi la marqueteria. Normalment, aquesta marqueteria amb una composició típica formada per un rectangle central i faixes angulars sobre el camper de la fusta dominant, es realitzava amb combinació de fusta de banús i noguera, banús i perera, o perera i noguera (MAINAR 1976: 71). La marqueteria amb fusta de perera i noguera continuà aplicant-se durant el barroc combinada amb carei, plaques d’os gravat i ivori (MAINAR 1976: 164).
Durant el barroc, la perera es va emprar en estructures de mobles locals i miralls (RODRÍGUEZ 2006: 266-267). Per exemple, a l’inventari del fuster barceloní Joan Francesc Pratnarbona, podem trobar, entre altres coses, cinc arquetes sense acabar amb el tauler i els costats realitzats amb fusta de perera (MESTRES; PIERA 1999: 99). De fet, els artesans que treballaven la perera eren els entalladors, els quals construïen mobles de noguera amb marqueteria d’os i fustes d’arbre fruiters, a diferència dels ebenistes, que treballaven amb fustes precioses —banús i caoba— i materials luxosos, com el marfil o el carei (AGUILÓ 1990: 113). A finals del segle XVII, per influència italiana, els escriptoris van augmentar de grandària i es van elevar sobre bufets a conjunt, realitzats normalment amb fusta de perera tallada i ebenitzada (AGUILÓ 1990: 113).
A El moble català, Mainar fa una descripció del conjunt de mobiliari que trobem al Palau Moja a la Rambla amb Portaferrissa de Barcelona. Com és habitual al segle XVIII el cadiratge és la tipologia més nombrosa, la gran majoria de caoba. Tanmateix, en un estrado i alcova trobem un cadiratge de trenta cadires i un canapè realitzats amb fusta de perera i cirerer amb un acabat envernissat i entapissades amb domàs carmesí. Com és típic, també disposaven d’un entapissat de cada dia, en aquest cas d’indiana (MAINAR 1976: 205-206).
Durant el segle XIX, sobretot els primers trenta anys, la influència de l'estil Carles X francès i el Biedermeier a Catalunya van augmentar l’ús de la fusta de perera, i d'altres clares com la noguera o el bedoll, la qual s'emprà combinada amb la caoba o el palissandre per crear contrastos amb un joc de colors que es combinava amb les arrels i les palmes (MESTRES; PIERA 1999: 219). A la resta d’Espanya també feien servir una gran varietat de fustes, entre les quals trobem la fusta de perera, emprada al taller del fuster Miguel Medina de Valladolid (MESTRES; PIERA 1999: 238).
Durant el modernisme es va fer un gran ús de diferents fustes aplicades a les marqueteries, especialment el moblista Gaspar Homar. La fusta de perera era molt adequada per tenyir de tonalitats usuals —com el color verd— o per fer efectes d'ombra (MAINAR 1976: 336-337).
Definicions
Nom científic
Pyrus spp
Nom comú
Perera (Cat), Peral (Es), Pear (En), Poirier (Fr)
Família
Rosaceae
Procedència
Europa (centre i est)
Distribució geogràfica
Zones temperades d'arreu del món
Color
La fusta del cor té tons roses i marró clar. L'albeca és una mica més pàl·lida, i no és fàcil distingir-la de la fusta del cor.
Fibra
Recta-nerviosa.
Gra
Fi i uniforme.
Duresa
Té una resistència més gran que la del roure segons l'Escala Janka tot i tenir una menor densitat, 1,660 lbf (7,380 N) enfront dels 1,360 lbf (6,000 N) del roure blanc.
Densitat
Fusta de semipesant a pesant, té una densitat aproximada de 690-750 kg/m3.
Durabilitat
No és especialment duradora davant insectes i putrefacció
A Europa es pot trobar amb relativa facilment i encara que el seu preu no és baix. En altres zones és més complicat i es comercialitza principalment com a xapa.
Propietats tecnològiques
● serradura - sense dificultats
● bones aptituds per a l’obtenció de xapes tallades a plana
● mecanitzat - sense problemes
● encolat - sense problemes
● acabat, clavat i cargolat - sense problemes
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
