El roure és una fusta de color mel amb vetes de color marró (de vegades amb vetes més fosques o més clares). Té una olor tànica forta. Es descriu com una fusta àcida que pot corroir metalls com el ferro o l’acer en contacte amb ella. És molt comú a l'Europa del nord i occidental. La seva aplicació al moble s'ha utilitzat tradicionalment en massís a l'oest d'Europa, sobretot a Anglaterra, els Països Baixos i França.
Notes històriques
El roure fou una fusta especialment emprada a l’Anglaterra del Renaixement (c. 1485-1660), en el moble d’estil Tudor i Jacobí. L’ús d’aquesta fusta va marcar una època de producció molt prolífica coneguda com a “època del roure”.
En el cas de França, l’ús del roure es redueix a les estructures dels mobles xapats, tot i que de vegades aquestes estructures també poden ser de pi. El moble provençal francès del segle XVIII també fa ús del roure.
Al voltant del segle XVI al nord d’Espanya, cap a la zona cantàbrica (País Basc i nord de Navarra), hi ha una certa tendència en l’ús del roure i el castanyer, en contraposició a l’ús habitual de la noguera com a fusta principal per a la construcció de mobiliari a la resta del país. Aquest ús del roure a la zona nord s’estendrà fins al segle XVII, prenent com a moble més característic la tradicional utxa basca realitzada amb roure o castanyer i decorada amb incisions a la gúbia.
A l’illa de Mallorca també hi ha un ús habitual del roure, sobretot a les caixes i els setials tallats gòtics.
Durant el segle XVII, a la resta d’Espanya, les estructures dels llits més rics, puntualment, també podien ser de roure, noguera o palissandre. El roure és una fusta resistent, idònia per a les estructures desmuntables dels llits que es construeixen per transportar-les en caixes. Per les seves propietats de duresa i resistència, el roure ha estat un material de reforç en les estructures dels mobles.
Al segle XX, precisament durant el modernisme, el roure va ser una fusta prou emprada. Antoni Gaudí va emprar el roure com a fusta principal per al mobiliari dissenyat per a la casa Calvet i la casa Milà. Les delicades talles i filigranes calades als seients de l’arquitecte modernista requereixen una fusta resistent d'acord amb la tècnica usada. Entre d’altres autors modernistes, Gaspar Homar també va emprar el roure com a fusta principal per a moltes de les seves peces de mobiliari.
Precisament aquesta resistència apta per realitzar peces delicades i lleugeres l’aprofita el dissenyador Òscar Tusquets a la cadira de braços Gaulino, dissenyada l’any 1987.
Roure negre o de fulla gran (Cat), Roble albar o roble de invierno (Es) Cornish or sessile Oak (En), Chêne sessile (Fr)
Família
Fagaceae
Procedència
Europa
Distribució geogràfica
Des del nord d’Espanya fins a Noruega. Àsia Menor i nord d'Àfrica
Color
De groc clar a l’albeca al marró a la fusta del cor. Albeca clarament diferenciada.
Fibra
Recta.
Gra
Gruixut.
Duresa
Semidura: 3,5-4,4, al test de Monnin.
Densitat
Semipesant. Entre els 670-710-760 kg/m3 amb un grau d’humitat del 12%.
Durabilitat
Moderada. Té una bona resistència a la humitat. És resistent als fongs i mitjanament resistent als tèrmits.
Impregnabilitat
La fusta del duramen no és impregnable, mentre que la de l’albeca sí.
Usos
Fusteria interior: terres, motllures, boteria, travessers.
Construcció tradicional.
Mobiliari i ebenisteria.
Obres hidràuliques.
Construcció naval.
Fons de contenidors i vagons.
Preu/disponibilitat
Moderadament econòmica als llocs on creix. El roure pènol de bona qualitat pot ser car. Hi ha una creixent quantitat de roure pènol de fonts sostenibles certificades.
Propietats tecnològiques
● rebuig elevat - albeca amplia i caires minvats.
● serradura - en estat verd és difícil. El desgast de les serres és normal.
● xapes - sí .Bones aptituds per a l’obtenció de xapes per tall a la plana. Però requereix vaporitzat previ.
● mecanitzat - una mica difícil, requereix fulles esmolades i talls fins atès que es pot esquerdar fàcilment
● bones aptituds per al corbat amb vapor
● encolat - fàcil
● clavat i cargolat - una mica difícil: necessiten trepant previ
● acabat - una mica difícil ja que requereix tapar els porus abans de l’aplicació
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
