Fitxa tècnica

  • Terme preferent
    Roure europeu
  • Identificador
    051
  • Notes d'abast
    El roure és una fusta de color mel amb vetes de color marró (de vegades amb vetes més fosques o més clares). Té una olor tànica forta. Es descriu com una fusta àcida que pot corroir metalls com el ferro o l’acer en contacte amb ella. És molt comú a Europa del nord i occidental. La seva aplicació al moble s'ha utilitzat tradicionalment en massís a l'oest d'Europa, sobretot a Anglaterra, els Països Baixos i França.
  • Notes històriques
    El roure fou una fusta especialment emprada a l'Anglaterra del Renaixement (ca. 1485 - 1660), en el moble d'estil Tudor i Jacobí. L'ús d'aquesta fusta va marcar una època de producció molt prolífica coneguda com a "època del roure". En el cas de França, l'ús del roure es redueix a les estructures dels mobles xapats, de vegades aquestes estructures també poden ser de pi. El moble provençal francès del segle XVIII també fa ús del roure.Al voltant del segle XVI al nord d’Espanya, cap a la zona cantàbrica (País Basc i nord de Navarra), hi ha una certa tendència en l'ús del roure i el castanyer, en contraposició a l’ús habitual de la noguera com a fusta principal per la construcció de mobiliari a la resta del país. Aquest ús del roure a la zona nord s’extendrà fins al segle XVII, prenent com a moble més característic la tradicional kutxa vasca realitzada amb roure o castanyer i decorada amb incisions a gúbia. A l’illa de Mallorca també se'n un ús habitual del roure, sobretot en les caixes i els sitials tallats gòtics. Durant el segle XVII, a la resta d’Espanya, les estructures dels llits més rics, puntualment, també podien ser de roure, noguera o palissandre. El roure és una fusta resistent, idònia per les estructures desmuntables dels llits que es construeixen per transportar-les en caixes. Per les seves propietats de duresa i resistència, el roure ha estat un material de reforç en les estructures dels mobles. Al segle XX, precisament durant el el Modernisme el roure va ser una fusta prou emprada. Antoni Gaudí, va emprar el roure com la fusta principal pel mobiliari dissenyat per la casa Calvet i la casa Milà. Les delicades talles i filigranes calades en els seients de l’arquitecte modernista requereix una fusta resistent acord amb la tècnica usada. Entre d’altres autors modernistes, Gaspar Homar, també va emprar el roure com afusta principal principal per a moltes de les seves peces de mobiliari. Precisament aquesta resistència apta per realitzar peces delicades i lleugeres l’aprofita el dissenyador Oscar Tusquets a la cadira de braços Gaulino, dissenyada l’any 1987.
  • Col·lecció de conceptes
    Fagaceae
  • Definicions
    Nom científic
    Quercus Robur L.
    Nom comú
    Roure europeu, R. pènol (Cat), Roble común, Roble carballo (Es), English oak (En), Chêne d’Europe (Fr)
    Família
    Fagaceae
    Procedència
    Europa
    Distribució geogràfica
    Des del nord d’Espanya fins a Noruega. Àsia Menor i nord d'Àfrica
    Color
    De groc clar a l’albeca al marró a la fusta del cor. Albeca clarament diferenciada.
    Fibra
    Recta.
    Gra
    De mitjà a gruixut.
    Duresa
    Semidura, 3,5-5,8, al test de Monnin.
    Densitat
    Semipesant, entre els 670-710-760 kg/m3 amb un grau d’humitat del 12%.
    Durabilitat
    Duradora davant la humitat. Duradora davant els fongs i mig duradora als tèrmits.
    Impregnabilitat
    Fusta del cor no impregnable, albeca impregnable.
    Usos
    Fusteria interior —terres, motllures, boteria, travessers—, construcció tradicional, mobiliari i ebenisteria, obres hidràuliques, construcció naval, fons de contenidors i vagons.
    Preu/disponibilitat
    Preu moderat encara que el roure pènol de bona qualitat pot ser car. Hi ha una creixent quantitat de roure pènol de fonts sostenibles certificades.
    Propietats tecnològiques
    ● rebuig elevat -albeca àmplia i caires minvats
    ● serradura - en estat verd és difícil. El desgast de les serres és normal.
    ● xapes - sí. Bones aptituds per a l’obtenció de xapes per tall a la plana. Però requereix vaporitzat previ.
    ● mecanitzat - una mica difícil, requereix fulles esmolades i talls fins atès que es pot esgarrar fàcilment
    ● bones aptituds per al corbat amb vapor
    ● encolat - fàcil
    ● clavat i cargolat - una mica difícil: necessiten trepant previ
    ● acabat - una mica difícil ja que requereix tapar els porus abans de l’aplicació
    ● encolat - fàcil
    ● clavat i cargolat - una mica difícil: necessiten taladres previs
    ● acabat - una mica difícil doncs requereix de tapar el poro abans de l’aplicació.

Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.

    Nom i Cognom (requerit)

    Correu electrònic (requerit)