La fusta de teca, de nom científic Tectona grandis, és una de les més valorades, tant per professionals com per consumidors. Ho és per moltes de les característiques: bonica aparença, fàcil treballabilitat, gran durabilitat, etc. La teca ha estat considerada per molts com l'estàndard d'or per a la resistència al fong de la putrefacció i la seva fusta del cor es qualifica com a molt duradora.
Aquesta fusta és originària de l'Àsia, més concretament de països com l'Índia, Laos o Tailàndia. De vegades anomenada teca birmana, aquest nom s'utilitza per diferenciar els arbres de cultiu natural (típicament de Myanmar, també conegut com Birmània) de la teca cultivada a les plantacions, ja que avui dia, i a causa de la gran demanda, és possible trobar-ne explotacions a l'Àfrica i l'Amèrica Central i del Sud. És també una de les fustes més cares al mercat.
Aquesta mostra prové d’una espècie de creixement lent, de bosc natural.
Notes històriques
La fusta de teca és originària de l'Índia, Indoxina i Indonèsia. Per això els mobles d'aquestes regions era habitual que es construïssin amb aquesta fusta. Tanmateix, ja des del segle XVII els portuguesos importaren la fusta de teca a Europa (RODRÍGUEZ 2006: 324) i va esdevenir un material exòtic i apreciat que s'aplicava en marqueteries de mobles fins. A més, a les zones on la teca era autòctona, els artesans, conscients del seu valor al món occidental, realitzaven laboriosos objectes amb aquesta fusta i altres materials preciosos per a clientela europea (VICTORIA & ALBERT MUSEUM 2005).
Al segle XX, la fusta de teca esdevé icònica en el mobiliari escandinau, fins al punt de crear un estil propi conegut com a moble de teca (MILLER 2005: 462). Per a la cultura escandinava la fusta en si mateixa era un material preuat que respectaven i veneraven, puix que elements bàsics de la seva cultura, com els vaixells o els esquís, estaven realitzats amb aquest material (MILLER 2005: 462). Aquesta fascinació i culte a la fusta es veu reflectit en el disseny i la manufactura de mobles nòrdics. Tanmateix, la fusta que va esdevenir tendència i va definir el disseny nòrdic a mitjan del segle XX (moment de màxima esplendor del moble escandinau) estava realitzada amb fusta de teca. El motiu era que en aquests moments la teca era una fusta accessible gràcies, al desplegament militar de Tailàndia i Filipines, i a més era una fusta duradora, fàcil de treballar i resistent a l'exterior i a la climatologia extrema (MILLER 2005: 462).
Definicions
Nom científic acceptat
Tectona grandis L. f.
Noms vulgars
Teca (Cat), Teca (Es), Teak (En), Teck (Fr)
Família
Lamiaceae / Verbenaceae
Procedència
Sud-est de l’Àsia: Birmània, l'Índia, Cambodja, Laos i el Vietnam
Distribució geogràfica
Sud-est de l’Àsia: Birmània, l'Índia, Cambodja, Laos, el Vietnam i regions tropicals de l’Àfrica i l'Amèrica Central tropical
Color
La fusta del cor tendeix a ser d'un marró daurat o castany, amb el color que s'enfosqueix amb l'edat i presenta uns reflexos del color del coure en exposar-se a la llum. L’albeca varia del blanc groc al gris clar.
Fibra
Recta, de vegades entrellaçada.
Gra
Gruixut i desigual amb poca lluentor natural. Les superfícies de fusta inacabades fan una sensació lleugerament oliosa o greixosa a causa dels olis naturals.
Duresa
Fusta semidura, 4,0-4,2.
Densitat
Semipesant, 650-750 kg/m3 al 12% d’humitat.
Durabilitat
La fusta provinent de l’Àsia i Indonèsia és molt duradora davant l’acció de fongs i mitjanament duradora davant els tèrmits.
A la resta de països, varia de mitjanament duradora a molt duradora davant fongs i de sensible a mitjanament duradora davant tèrmits.
Impregnabilitat
Fusta del cor no impregnable i albeca poc impregnable.
Usos
Mobiliari i ebenisteria, construcció naval, fusteria d’interior —terres, xapes per recobriments decoratius, frisos, escales—, fusteria exterior, ponts, torneria, posts, peces corbades i recipients resistents als àcids.
Preu/disponibilitat
Masses forestals estables. Producció estable i exportació escassa. Malgrat el cultiu generalitzat en plantacions arreu del món, la teca és molt cara. És potser una de les fustes més cares del mercat, almenys per a fusta de grans dimensions i no figurada.
Propietats tecnològiques
serradura - poques dificultats (desafilat ràpid de les serres)
mecanitzat - sense problemes, fora del fàcil desafilat
xapes - bones aptituds per a l’obtenció de xapes per desenrotllament i tall a la plana.
clavat i cargolat - requereix trepants previs
encolat - sense problemes si es fan servir coles neutres o àcides però és necessari rentar la superfície prèviament
acabat - necessita un tractament superficial previ
moderades aptituds per al corbat
Subscriu-te al nostre AEMnews quinzenal per a no perdre’t cap dels nostres esdeveniments.
