La fusta de vern és una fusta clara, coneguda per la facilitat a l’hora de ser treballada. Es fa servir com a fusta per a tot tipus de construccions. Curiosament, tot i no ser resistent als fongs, s’ha utilitzat de suport en alguns ports del món i per fer els fonaments de les cases dels canals de Venècia.
La seva escorça conté taní i es fa servir amb fins medicinals.
Vern (Cat), Aliso negro o común (Es), Black alder (En) Aune glutineux (Fr)
Família
Betulaceae
Procedència
Europa
Dist. geogràfica
Hemisferi nord, sobretot a tot Europa fins a Rússia, al nord d’Àfrica i a l’oest d'Àsia
Color
Color marró clar, que s'enfosqueix fins a assolir tons vermellosos després de ser tallada. És difícil distingir entre albeca i fusta del cor. És bastant semblant al bedoll.
Fibra
Recta.
Gra
Fi.
Duresa
Tova - 1,5- 2,0 al test de Chaláis-Meudon.
Densitat
Semipesant. Densitat aproximada de 500-550 kg/m3.
Durabilitat
No duradora davant l'atac d'insectes i fongs. És curiós que no es comporta del tot malament en ambients humits.
Impregnabilitat
Impregnable tant a l’albeca com a la fusta del cor.
Usos
Fabricació de xapes i taulers contraplacats, tornejats, mobiliari, fusteria d'interior: frisos, motllures, rodapeus; artesania, mànecs d'estris i joguines, obres i treballs hidràulics, on la fusta ha d’estar totalment i sempre submergida (a causa del seu bon comportament en aquestes situacions).
Preu/disponibilitat
Moderat, encara que fa taulons estrets a causa del diàmetre del tronc.
